Dispara, yo ya estoy muerto
8Valoració

L’última novel·la de l’escriptora i periodista Julia Navarro se submergeix en les entranyes d’alguns dels conflictes armats més importants del segle XX a través de dues famílies, una jueva i altra palestina. Un text ambiciós, que abasta intensos esdeveniments i que destaca pel seu didactisme i distanciament. L’últim llibre de Julia Navarro -que ja està entre els més venuts- conta la història de dues famílies, els Zucker i els Ziad, l’una jueva i l’altra palestina, que han viscut el naixement i esclat de la guerra entre les seves respectives comunitats.

El llibre grata en el passat d’ambdues estirps per contar com han arribat a ser el que són i desglossa els diferents esdeveniments que han sacsejat la seva vida fins a l’enfrontament actual. I per a explicar-ho, repassa des de la Revolució Russa, fins a l’Holocaust, la II Guerra Mundial o la Guerra dels Sis Dies, entre d’altres, mitjançant una narració que instrueix sobre la història del segle XX. Al temps dels esdeveniments, explica com era el dia a dia d’Ezequiel, Samuel, Ahmed, Mohamed, Miriam i la resta d’innombrables personatges que desfilen per les seves pàgines i que sofreixen i viuen en primera persona.

Per a narrar-ho, l’autora utilitza com excusa l’entrevista que mantenen, en el temps actual, una activista pro-drets humans i un soldat israelià d’edat avançada. És, a través dels seus relats, que la Julia Navarro construeix el passat dels Ziad i els Zucker fins a arribar als nostres dies. I tot i que la majoria de vegades la narració és en tercera persona (el que permet distància a l’autora), la segona meitat del llibre mostra una major implicació personal d’entrevistat i entrevistadora i alguns fragments són narrats en primera persona. Tanmateix, aquesta diferència permet al lector conèixer millor els sentiments i exposa més honestament les opinions i pensaments dels protagonistes implicats, en la meva opinió la carència més evident del llibre.

A més, crec que aposta tant per la narració del que passa (els canvis temporals d’un any a altre estan en una mateixa plana, contats massa ràpid) que s’oblida d’explicar bé què senten els personatges quan són atacats, quan veuen morir un familiar, quan són obligats a abandonar la seva terra. Considero que en aquest conflicte és important donar aquesta visió, però entenc el repte de l’autora de mantenir-se aliena al conflicte. Perquè no es posiciona, ni valora, simplement conta. Deixa al lector la capacitat d’avaluar qui té més raó en la seva lluita i aquí resideix, en la meva opinió, el seu didactisme més evident. I tot i que no gaudeix d’una prosa admirable, si mostra un bon domini de la Història, en majúscules. I a voltes, és millor contar les coses que adornar-les.

Com l’excel·lent narradora de fets i històries que és, la Julia Navarro d’aquesta última novel·la s’aproxima molt a aquella novel·lista novençana que va sorprendre el mercat literari amb La Hermandad de la Sábana Santa”. A mi em va conquerir en aquella ocasió per la història i el suspens que hi posava a les seves paraules. Aquí recupera la capacitat de sorprendre que havia perdut en llibres anteriors i sobretot genera interès per un conflicte que, en el meu cas, era quasi desconegut. La seva virtut és posar nom i cognoms a persones com les que cada dia ens conten per televisió que s’enfronten amb armes pels seus territoris, perquè personalitzar la seva lluita ens permet entendre millor el seu sofriment. I tot i que el seu final resulta previsible, acaba per deixar un bon sabor de boca.


Editorial: Plaza & Janés
ISBN: 9788401354694
Pàgines: 912
Preu: 22,90 €

Julia Navarro (Madrid, 1953) és escriptora i periodista. La seva carrera professional s’ha desenvolupat entre la Cadena Ser, Cadena Cope, Telecinco, Canal Sur o l’Agència OTR/Erupa Press, on actualment exerceix com analista política. La seva producció literària comença després d'escriure diversos llibres d'actualitat política, com 1982-1996, entre Felipe y Aznar ( Temas de hoy, 1996); Nosotros, la transición (Temas de Hoy, 1995)  o Señora Presidenta (Plaza & Janés, 1999). En 2004 va publicar la seva primera novel·la, La Hermandad de la Sábana Santa (Plaza & Janés) amb la que va aconseguir situant-se durant mesos en els primers llocs de les llistes de vendes, tant nacionals com a estrangeres. La Biblia de Barro (Plaza & Janés, 2005) i La sangre de los inocentes (Plaza & Janés, 2007) van afermar el seu prestigi, aconseguint arribar a milions de lectors a tot el món amb traduccions en més de 30 països.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies