Las brujas de Zugarramurdi
6Valoració

Al poble de Zugarramurdi, a Navarra, la Inquisició espanyola va condemnar una trentena de dones acusades  de bruixeria l’any 1610. 12 d’elles va morir a la foguera. Es creia que celebraven estranys aquelarres on bevien suc de gripaus i promulgaven la supremacia de les dones sobre el poder patriarcal. En aquests fets entre la historia i les llegendes es basa Alex de la Iglesia per perpetrar la seva nova gamberrada cinematogràfica.

Las brujas de Zugarramurdi” segueix les aventures d’un grup d’homes desesperats que decideixen atracar una botiga de compra-venda d’or. Els lladres estan liderats per Jose (Hugo Silva), un divorciat que s’emporta al seu fill Sergio al robatori, i Toni (Mario Casas), un jove que s’ha quedat sense cotxe per la fuga perquè se l’ha endut la seva novia advocada. Les circumstancies els obliguen a segrestar a un taxista i el seu passatger per emprendre la fugida en direcció a França. Però pel camí acabaran a Zugarramurdi i allà es convertiran en les víctimes d’un aquelarre de bruixes que pretenen ressuscitar una terrorífica deessa i restaurar el poder de les dones a la terra.

Hugo Silva i Mario Casas a "Las brujas de Zugarramurdi"

En la seva cinematografia De la Iglesia no ha renunciat a explorar altres fórmules, però està clar que el terreny on se sent més còmode es la comèdia desmadrada i això és el que reprèn en aquest film, ara amb un pressupost molt major, que té una clara vocació d’entreteniment i diversió. Ja des dels títols de crèdit comença a introduir bromes per fer riure l’espectador i quan l’acció comença ho fa de forma adrenalítica, de manera que els primers minuts del metratge compleixen l’objectiu marcat.

Per desgracia, però, aquestes bruixes no aguanten el ritme i cap a la meitat la fórmula comença a acusar cert cansament, els acudits sobre gèneres van perdent la gracia, els motius per riure van a la baixa i en el tram final tot desemboca en un aquelarre allargadíssim on la criatura i l’ús dels efectes se li en van de les mans a De la Iglesia, perdut en el seu propi “desmadre”.

Carolina Bang, una bruixa entre Hugo Silva i Mario Casas a "Las brujas de Zugarramurdi"

Al llarg de la trama De la Iglesia aprofita des d’escenaris tant populars com La Puerta del Sol de Madrid als paratges naturals de Navarra per emmarcar la seva historia, on explora des dels efectes de la crisi a la guerra de sexes i els mites populars. Aquesta fusió d’acudits per parlar de coses serioses són un dels punts forts de la història, però també aquesta faceta acaba veient com la seva brillantor s’apaga a mida que avancen els minuts.

El nombrosíssim repartiment el conformen els guapos oficials Hugo Silva i Mario Casas, dames del cinema patri com Carmen Maura, Terele Pavez i Maria Barranco, extres habituals com Pepón Nieto i Santiago Segura, i altres convidats a la festa com Carolina Bang, Macarena Gómez, Javier Botet, Jaime Ordoñez i un llarg etcètera. Tots ells es presten a la broma amb papers exagerats i histriònics. I al final “Las brujas de Zugarramurdi” acaba essent un film d’aquells on, passats els riures en el primer tram, acabes amb la sensació de que s’ho han passat molt millor rodant-la del que t’ho passes al pati de butaques del cinema.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X