"Electric" dels Pet Shop Boys
8Valoració

Ones punxegudes de blau “elèctric” adornen la portada del darrer disc del duet britànic Pet Shop Boys, i ja van onze. Una portada elegant però senzilla, que defineix força bé el que trobarem a dins, uns Pet Shop Boys radiants d’energia, amb 9 temes que fan de contrapunt al seu més pausadet “Elysium”, formant un conjunt que fins i tot funciona millor encara. Els Pet Shop Boys es neguen a fer-se grans però l’experiència se’ls acumula a les esquenes i això és tot un plus. I a sobre venen amb ganes de marxa!

“Electric” és un àlbum gairebé conceptual i ben introduït per “Axis”, el tema que obre el disc, un xumba-xumba gairebé instrumental, que en absolut és el millor però que funciona molt bé com a declaració d’intencions. Synth-pop del més mogudet amb referències pròpies i alienes que ens pseudotraslladen a dècades passades, sense deixar de tenir molt present el present i el futur de l’electrònica . Així, “Bolshy” ens remet als anys noranta, a aquells remixos que Madonna o Cher incloïen en els seus senzills de “Strong Enough” o “Nothing Really Matters”. D’altra banda “Love is a Bourgeois Construct”, fruit d’una col·laboració amb Michael Nyman, ben podria ser la versió 2013 del seu clàssic “Go West”, amb l’afegit d’aquest so barroc que el converteix en un dels millor temes d’”Electric”. “Thusday” segueix la mateixa línia musical-temporal que connecta directament amb el dance de finals del 80’s, i ho fa, entre d’altres efectes, amb aquetes campanetes tan nadalenques que es repeteixen també –sense tant d’èxit- a “Inside a Dream”.

Pet Shop Boys. Imatge promocional de "Electric"

També hi ha lloc per al so de la dècada passada, tan sols és necessari fer un parell d’escoltes al disc per trobar paral•lelismes entre el disc “Confessions on a Dance Floor” (2005) de la Madonna i temes com “Fluorescent”, o l’himne “The Last to Die”, i això que aquest últim és una versió d’una cançó de Bruce Springsteen! I és que en algun lloc s’havia de notar la ma de Stuart Price, productor dels dos discos.

Però per a tralla la que fot “Shouting in the Evening”, tremenda combinació entre els ritmes més hard techno i els cors de la dolça tornada. Gran tema, tot i que potser no convencerà tant com ho pot fer “Vocal”, el primer senzill estret de l’àlbum, i també el que el tanca, per un final de festa tan idoni que de seguida (fins i tot abans de la publicació del disc) els Pet Shop Boys la van escollir per tancar els concerts de la seva darrera gira.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies