El Teatre Akadèmia ens porta cap a la quarta dimensió: el viatge en l’espai – temps. Retrocedim fins el 1772 on el Marquès de Sade inicia les seves activitats que han arribat fins els nostres temps. Sis dones es fan càrrec de l’existència d’un sol home, ja que ell no apareixerà físicament en cap moment. Se’ns presenta una producció molt cuidada en tots els sentits: “La Marquesa de Sade.”
És París. Un interior d’un saló de palau conformat per quatre plafons i dues cadires. Aquests plafons, els quals donen sensació d’art pictòric, caminaran per l’espai transformant-se en parets, separadors d’estança o simplement en habitacions més modestes. Senzillesa per damunt de tot. La contraposició arriba amb el fabulós vestuari de R. Redlova: molt ric i molt detallat per a cada personatge. Estridència, elegància, ostentació, robes multicolors, brillantor i patrons ben marcats que escauen absolutament a la família aristòcrata i les amistats d’aquesta.
Yukio Mishima, important autor japonès decapitat després de cometre una conspiració cap al Cop d’Estat, confirma la infidelitat històrica d’aquesta obra literària, doncs combina imaginació amb realitat. El director – E. Carrilla – ha escollit la versió de K. Zschiedrich amb la que ha obtingut un resultat molt delicat, net i fi. Dins la tragèdia que pot suposar les orgies del Marquès de Sade en el temps que pertanyen, s’hi sumen unes espurnes de comèdia que fan brillar les situacions i a les pròpies actrius.
Els tres actes que ens conformen el total, ens situen en el després de les orgies de Sade dutes a terme a Marsella, on les noies participants, posteriorment l’han denunciat. El Tribunal ordenarà la seva decapitació, però Mme de Montreuil amb ajuda d’amistats evitarà la mort del seu gendre. El Marquès quedarà engarjolat durant sis anys i en el moment de ser indultat, la mateixa Mme, que el va salvar de la mort, decideix moure fils perquè el tornin a empresonar. Arriba la Revolució Francesa de 1790 i amb això, la possible alliberació del Marquès, que ha estat dotze anys més reclòs sense veure (ni viure) la vida.
El conjunt de les sis dones és d’un nivell força alt. Muntsa Alcañiz entra d’esquenes i enorme a l’escena. Escolta i juga magistralment amb tot el que passa i amb les cinc restants des del seu personatge (Mme de Montreuil). Àngels Bassas ens porta un personatge (Mme de Saint – Fond) tan estripat com ple de veritat. És divertidíssima i esgota màximament tot allò que es proposa. Dos monstres grans, molt grans que cal veure i recordar en el teatre. La resta de l’equip és més que correcte exceptuant la protagonista, A. Romeu que faltava alguna cosa més de la seva Reneé de Sade, potser més protagonisme, el deixar-se modificar per les del seu voltant. També pot ser molt gran ja que ens ho demostra al monòleg final, en el que brilla sens dubte.
Bona producció de l’Akadèmia: un bon espectacle d’aquells que encara no s’havia pogut assaborir massa en aquest espai.
Es pot veure a: Teatre Akademia
Text: Yukio Mishima
Intèrprets: Agnès Romeu, Muntsa Alcañiz , Angels Bassas, Andrea Montero, Laura Fité i Enka Alonso.
Envía una resposta