El Teatre Romea estrena temporada amb una comèdia costumista, una obra senzilla en forma i aparença però que amaga grans veritats i un retrat molt fidel del que ens trobem en el nostre dia a dia. Per a això, utilitza arquetipus, personatges molt identificables i un intel•ligent joc de relacions.
De la família protagonista queden la mare i tres fills: el Jordi, a qui li han anat bé les coses i és un executiu en una empresa; el Quim, que ha seguit el negoci familiar i té problemes amb la seva dona; per últim, la Bet, soltera, independent, de caràcter ferotge. Els quatre conviuen de manera cordial i mantenen la tradició de reunir-se cada divendres per sopar al bar del Quim. No serà una trobada cordial i el Tomàs, el cambrer, serà primer espectador i després acabarà ficat en les discussions familiars.
Aquest “slice of life” teatral no ens presenta als protagonistes en cap moment massa especial. Al contrari, ens apropem a ells durant un dels típics sopars de divendres; un parell de fets, en el fons poc importants, desencadenaran el joc de rancúnies, retrets i discussions que els membres d’aquesta família porten dintre d’ells des de fa molt de temps.
“Un aire de família” ens porta un costumisme agradable i d’identificació fàcil. Els espectadors gaudeixen de l’autenticitat d’un text ple de veritats i d’esdeveniments i personatges reconeixibles. Moltes de les situacions ens portaran a la memòria coses conegudes i actituds d’allò més habituals i acabarem convertits en involuntaris voyeurs que, amagats darrere d’una finestra, espien un grup de gent que podrien ser la nostra pròpia família o els amics o veïns més propers.
Copyright David Ruano
Tècnicament l’obra està al nivell del que es podria esperar del Teatre Romea: un escenari que representa a la perfecció el bar, un joc de llums que ens ajuda a seguir les evolucions de la història i una música molt ben triada que ens transporta a l’univers de l’acció. Els actors estan a l’altura de les circumstàncies i, tot i que s’enfronten a personatges no excessivament complexos, els interpreten amb molta intensitat i gran calidesa. En una obra tan coral es fa difícil destacar un dels protagonistes, ja que tots aporten justament el que l’obra necessita per funcionar.
“Un aire de família” és d’aquelles obres que enganyen. Té una estructura senzilla i tracta els temes sense caure en el dramatisme exagerat i aportant una visió amable. Però en el fons diu molt de tots nosaltres i de com ens comportem. Una obra fàcil, per tot tipus de públic, que ens permet passar una estona d’allò més divertida.
Es pot veure a: Teatre Romea
Text: Agnès Jaoui, Jean-Pierre Bacri
Intèrprets: Francesc Orella, Maife Gil, Ramon Madaula, Cristina Genebat, Àgata Roca, Jacob Torres
Envía una resposta