Hoy no me puedo levantar
8Valoració

Mario i Colate són dos joves que abandonen el poble i s’instal•len al Madrid dels anys 80, enmig de la “movida madrilenya” i amb la llibertat creativa per bandera. Allà coneixen a Maria, treballen al “33” i aconsegueixen triomfar amb un grup de música anomenat “Rulé”. Passen els anys i les seves relacions van canviant i els excessos dels 80 també passen factura. I tot plegat, a ritme de les mítiques cançons de Mecano.

És difícil enllaçar les cançons de Mecano com per embastar amb totes elles una història sense que l’espectador tingui la sensació que estan encaixades amb calçador. ¿Què tenen en comú “Cruz de Navajas“, “Hijo de la Luna” o “Me cuesta tanto Olvidarte” per a poder explicar alguna cosa una mica congruent…? Doncs gairebé res. I és que es molt diferent que les cançons estiguin al servei d’un guió que no pas que sigui el guió el que està al servei de les cançons. Aquest darrer és el cas de “Hoy no me puedo levantar“. Les cançons de Mecano van ser les que van ser i l’intent -i valentia- de crear un musical amb totes elles, difícilment tindrà com a resultat una història que pugui escapar dels tòpics i típics que ja hem vist.

Al tòpic encaixa tot, està clar. Ara bé… ¿Quí va dir que el tòpic no té capacitat d’emocionar i no pot tenir també el segell de qualitat? “Hoy no me puedo levantar” transporta al públic per un còctel divers d’emocions. Des del riure davant personatges passats de voltes fins a les llàgrimes per l’esdevenir del seu destí. Emoció que transmeten els actors i que arriba a tots els racons del Teatre Coliseum. Amb un nus al coll ens quedem quan escoltem un desgarrat “Me cuesta tanto olvidarte“, vibrem amb els cops de veu de Daniel Diges i ens deixem commoure amb la transformació gradual d’Adrian Lastra (en algun moment un pèl histriònic, però…).

En aquesta nova funció destaca també l’elecció d’un cos de ball excepcional, amb unes coreografies també renovades i que no es limita a ser un mer embolcall de l’elenc. Fins i tot, en més d’una escena, podem dir que sobrepassen als protagonistes. Els ballarins es converteixen en figurants que vesteixen les escenes, imprescindibles per crear el context del Madrid dels anys 80.

Hoy no me puedo levantar Teatro Coliseum

També pren especial protagonisme l’escenografia i els mitjans audiovisuals als quals recorre l’espectacle, que en més d’una ocasió deixen amb la boca oberta a un públic poc habituat a l’ús d’aquests recursos. Tot això contribueix a un fet innegable, que no és altre que, malgrat “Hoy no me puedo levantar” pugui tenir els seus defensors i els seus detractors, és un espectacle amb tota regla, capaç de posar al públic dempeus.


Es pot veure a: Teatre Coliseum (Madrid)
Text: José Maria y Nacho Cano
Intèrprets: Daniel Diges, Andrea Guasch, Adrian Lastra, Claudia Traisac, Canco Rodríguez, Ana Polvorosa, David Carrillo, Alejandro Vega, Tania García, Xavi Navarro, Beatriz Ros i Héctor Fernández.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies