El darrer disc de Kanye West és una bogeria. Però fent la vista enrere de fet no és res d’estrany. Qui hagi seguit una mica la trajectòria d’aquets raper bocamoll, s’haurà adonat de que no parlem d’un paio normal. Plena de contradiccions i centre explosiu de manifestacions artístiques, la ment de Kanye és tan inquieta que podria passar per esquizofrènica. I per sort (o per desgràcia d’alguns) aquest estat mental troba la forma de manifestar-se en cada un dels seus discos. “Yeezus” no és cap excepció, fins i tot diria que n’és fins ara l’exemple més clar.
Crits, metalls, distorsions, sons ofegats, electrònica de tralla, bases d’allò més heavies convivint amb cors infantils i melodies -poques- plenes de soul. Tot s’hi val si el resultat el tant poderós i racial com l’aconseguit en els primers talls del disc com “On Sight”, “I am a God”, “New Slaves” o la brutal “Black Skinhead” (els títols parlen per sí sols). Temes també en els que millor és nota quins són els nous “amics” de Kanye West, i és que en la seva faceta de productor té una vista d’àguila, i no hi ha tendència que se l’escapi. Així, per a “Yeezus” ha comptat amb la producció de Daft Punk, Hudson Mohawke, Rick Rubin, Mike Dean, Travi$ Scott, TNGHT, Young Chop, The Heatmakerz, Arca, Symbolyc One, Gesaffelstein i Ackeejuice Rockers. Una mostra de l’esperit experimental de West, plasmat també en la senzilla però molt definitòria portada del disc.
És precisament la primera part del disc la que més sobta, impossible dir si t’agrada o no en la primera escolta, però impossible també de donar-li a l’stop abans de que acabin els temes. Fascinació que potser influeix en la visió dels darrers temes del disc. I és que estan fets per actuar com a drogues de diferent duresa, i segons com et sentin les més dures la percepció de les febles pot variar. Com a resultat, ens trobem davant d’un “viatge químic” difícil de gaudir en tot el seu trajecte, fins i tot per aquells a qui el Sr.West els subministra des de fa temps, que segurament estaran igualment encantats per la profunditat de “Hold My Liquor”, els cors i les cordes de “Guilt Trip”, els vents de “Blood On The Leaves”, o les veus femenines passades pel seu estimat vocoder a “Bound”, que tanca un disc especialment dedicat als amants de l’aventura.
Envía una resposta