"La solterona" d'Edith Wharton
8Valoració

L’editorial Impedimenta ens presenta una esplèndida nouvelle d’Edith Wharton, en una acurada edició, com ja és costum, en enlluernadora traducció de Lale González-Cotta; una obra exquisida que es devora amb plaer, com si fos un intens melodrama del Hollywood clàssic.

Justícia per a Edith Wharton” reclamava el gran crític literari Edmund Wilson per l’avui dia indiscutible escriptora novaiorquesa, considerada en la seva època injustament per alguns com un simple epònim literari d’Henry James i avui celebrada –sobretot a partir de la seva reivindicació per part de lectors atents com Wilson– per la seva prosa “d’acer flexible, brillant com la llum elèctrica”. Encara que, certament, Wharton va tenir en James al seu mentor i gran influència –també a l’oblidat moralista francès Paul Bourget–, ben aviat va saber distanciar-se de tots els seus referents –i de pas de la temptació del que George Eliot va denominar la novel·la “oracular”, encaparrada sovint a exposar sense subtilitats les teories filosòfiques, religioses o morals de l’autor– per articular una veu literària singular, un pathos genuí basat en l’aguda exposició del patiment provocat per la submissió de determinats individus (sobre tot dones) a les pressions de les convencions d’un preponderant grup social. Els ambients de la plutocràcia nord-americana de la segona meitat del segle XIX i principis del XX van ser els fascinants décors de la seva obra; ambients que, com bé apunta Wilson, són alhora els veritables “agents de la tragèdia”. Transcendint l’etiqueta de “poeta de la decoració d’interiors”, Wharton va mostrar la lluita d’inoblidables personatges, sovint femenins, per desembarassar-se de l’asfíxia moral continguda en les parets d’unes mansions que, per a dones com Charlotte Lovell, la protagonista de “La solterona”, són com castells medievals o, els que és pitjor, com a mausoleus.

“La solterona” és una bella nouvelle, concebuda en el període més creativament fructífer de la seva autora, abans de retirar-se a París. Publicada en el seu moment en un aplec de narrativa breu amb el títol d’Old New York, l’obra que ara ens presenta Impedimenta ens mostra la relació d’amistat entre dues dones, Delia –la indiscutible matriarca del clan dels Ralston– i Charlotte, la seva cosina. La revelació d’un secret, la compassió envers la feblesa, la gelosia, la submissió als costums imperants, les llums i ombres de l’amistat són mostrats amb una subtilesa extraordinària. Com bé apunta la seva traductora, Lale González-Cotta, en l’interessant postfaci a aquesta edició, és amb obres com aquesta com Wharton arribaria a ser “considerada com la historiadora social més sagaç de la literatura nord-americana”. Malgrat la fascinació de l’autora per les eumènides, no és aquesta una història de dones venjatives fora de control, sinó un estremidor relat de com una societat piadosa, plena de bones intencions, composta per gents assossegades i ben nodrides, aconsegueix arrabassar-li la felicitat a una dona en la flor de la vida, a força d’evasives, silencis, somriures intimidants, insinuacions i sempre bones maneres. Com la mateixa autora va assenyalar, la seva literatura tenia com objectiu “convertir als ninots de pal en éssers humans que lluitaven i patien”. Potser per això els seus llibres són encara tan commovedors per al lector contemporani. Wharton va ser sens dubte una experta en decoració, però la seva literatura no va témer furgar sota les catifes dels grans salons de l’upper novaiorquès.


Editorial: Impedimenta
ISBN: 978-84-15578-73-4
Pàgines: 144
Preu: 17,95 €

Edith Wharton va néixer a Nova York en 1862. El seu nom de soltera era Edith Newbold Jones. La seva família era de classe alta, comparable a l'aristocràcia europea, i conseqüentment va rebre una acurada educació privada. Edith Wharton està considerada la més genial novel·lista americana de la seva generació, admirada per intel·lectuals de la talla d'Henry James, Francis Scott Fitzgerald, Jean Cocteau i Ernest Hemingway. La seva obra més coneguda és "L'edat de la innocència", publicada en 1920 i guanyadora del premi Pulitzer en 1921.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies