La pell de l’ós de la qual parla el títol no és una altra cosa que l’inici del viatge de don Palermo. La seva transmutació. Una pell arrencada a un animal acaba sent l’excusa per endinsar-nos en el viatge iniciàtic que el portarà a perdre la innocència de la manera més cruel i, a la vegada, més plaent ja que en aquest camí trobarà l’amor, aquest amor que neix d’una passió carnal, adolescent, pur amour fou.
És realment interessant la relació patern filial d’Amadeo amb don Palermo, com si d’una versió jove d’ell mateix es tractés. Aquesta innocència que té Amadeo i que va esquerdant-se a poc a poc, mentre va (anem) coneixent la trista història de joventut del vell mafiós. Tots dos tenen amors bojos de joventut; en el cas d’Amadeo està Silvana, una jove del poble obstinada a baixar-se les calces cada vegada que passa el jove pel seu costat. En el cas de don Palermo aquest jove romanç coincideix amb l’amor de la seva vida, Mietta, una jove que coneixerà a casa del cruel Don Pomodoro.
El treball argumental exercit per Zidrou és excel·lent. Amb una carrera ja consagrada gràcies a títols com “Lydie” o “La vella que mai va jugar al tennis”, aquí ens brinda una història que bé podria haver estat un cúmul de tòpics ben barrejats però gens originals. Res més lluny de la realitat, aconsegueix que degustem un plat reconeixible, amb personatges que pertanyen a la cultura popular però amb una sèrie d’ingredients que els fan tremendament nous. I el que és millor, aquests personatges tan fàcils de reconèixer -el mafiós ancià, el mafiós cruel o el jove que està vivint aquest viatge iniciàtic- es comporten d’una manera totalment nova. Zidrou els fa parlar, relacionar-se i actuar d’una manera extremadament personal.
Esment a part mereix l’apartat gràfic. Oriol Hernández -qui signa simplement com Oriol- va estudiar a l’escola Joso -on crec que ara imparteix classes- i aquí desplega una sèrie de recursos d’allò més atractius:
Les estilitzades figures, els desdibuixats fons d’alguns paisatges, aquest entintat i ús del color… a primera vista podria semblar que és més un àlbum d’autor que una història de gènere negre. Però traspassat el primer xoc permet gaudir d’una representació, d’una posada en escena. L’entintat dels personatges, en molts casos, ens porta a imaginar una representació de titelles. Una obra de teatre infantil on veiem a aquests personatges canviar d’època, d’escenari. Però no es portin a engany, em refereixo al tipus de representació, no de contingut. Aquestes titelles maten, estimen, es vengen i poden ser d’allò més sagnants. Com en una bona història tradicional siciliana, o millor dit, universal.
No deixin escapar aquesta preciosa edició de tapa dura que ens brinda Norma. 64 pàgines que els sabran a poc.
Editorial: Norma Editorial
ISBN: 978-84-679-0914-2
Pàgines: 64
Preu: 16,00 €
Guió: Zidrou i Oriol
Envía una resposta