La gran familia española
8Valoració

Daniel Sánchez Arévalo és una de les millors veus del cinema del nostre país. Amb un visió lúcida i realista de les relacions humanes,  les seves pel·lícules es presenten com un petit catàleg de situacions properes, un mapa de sensacions que tots podem haver viscut algun cop a la nostra vida. “La gran familia española” manté elements de les pel·lícules anteriors del director i va una mica més enllà a l’hora de fer créixer el seu cinema i de dotar-lo d’un imaginari particular.

La pel·lícula transcorre durant el dia de la boda del fill petit de la família, Efraín, que coincideix amb la final del Mundial de Futbol de Sudàfrica que va guanyar Espanya. És un dia important no només pel nuvi sinó també pels seus quatre germans (Adán, Benjamín, Caleb i Daniel) que hauran de fer front a les seves situacions personals i als drames familiars que estan a punt de succeir.

Sánchez Arévalo ens parla de la família, del que significa formar part d’una família i de tot el que ens uneix amb els nostres éssers més propers. I ho fa a partir d’un guió amb dues parts ben diferenciades: la primera, una comèdia amb un punt esbojarrat plena de situacions divertides i diàlegs punyents; la segona, més dramàtica amb canvis profunds per  tots els personatges i  algunes sorpreses. La història funciona bé en la primera meitat, amb tots els moments divertits i interessants paral·lelismes amb el futbol i amb una gran pel·lícula clàssica. El camí cap al final és una mica més fluix amb situacions una mica forçades. Afortunadament, les escenes finals, plenes de moments definitoris per tots els personatges, tornen a ser excel·lents i tanquen de manera molt elegant la història. La davallada central no redueix el mèrit d’un guió molt ben construït, amb diàlegs excel·lents i que ens deixen moltes situacions memorables.

La gran familia española

Sánchez Arévalo sap com treure tot el partit als seus actors i les converses entre ells estan rodades amb gran elegància. A més, alguns elements més atrevits com l’escena del casament,  el gol que dona la victòria a Espanya o els flashbacks cap a la infantesa del nuvi Efraín ens demostren la gran capacitat del director per trobar la millor manera d’explicar les coses i per sorprendre l’espectador.

El repartiment és molt extens, amb actors que són constants a la filmografia del director com és el cas de Quim Gutiérrez, Roberto de la Torre o Raúl Arévalo (només fent un cameo en aquesta ocasió). Al seu costat interessants incorporacions com Miquel Fernández o Héctor Colomé. En conjunt, un bon repartiment que potser no està a l’altura en la part femenina ja que ni Verónica Echegui (que comença fluixa però millora molt a mesura que avança la història) ni Arancha Martí acaben de donar la rèplica als seus companys de repartiment. Això també pot ser responsabilitat d’un guió en el qual els papers masculins estan millor construïts i són més sòlids que els femenins.

“La gran familia española” demostra, un cop més, l’extraordinari talent de Daniel Sánchez Arévalo. La seva personalitat i la seva capacitat per narrar històries tendres i properes són presents a tots i cada un dels minuts del metratge. Més que comèdia o drama, un tros de vida.

2 Respostes

Envía una resposta a Mar Cancel.lar resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies