El rei borni – La Finestra Digital

El rei borni

2013-09-08

8Valoració

Torna a Barcelona “El Rei Borni”, de Marc Crehuet, després d’haver triomfat a la Sala FlyHard, tant a criteri del públic com de la crítica. Una comèdia negra i àcida sobre les conseqüències de les nostres accions. Produïda per Casa Terrat (segell teatral de la productora El Terrat, d’Andreu Buenafuente), l’obra es podrà veure fins el proper 12 de setembre a la sala BARTS del Paral•lel.

La segona obra teatral de Marc Crehuet, després de “Connexions” al 2007 arrenca amb dues amigues que es retroben després de 6 anys de no veure’s en un sopar amb les seves respectives parelles. La Lídia (Betsy Túrnez) està a l’atur i sembla omplir el temps amb un reguitzell de cursets (fotografia, dansa del ventre, cuina…). Viu amb el seu marit David (Alain Hernández), policia anti-avalots a un barri perifèric i avui ha convidat a la seva amiga Sandra (Ruth Llopis), una antiga amiga que la Lídia estima i admira, que es troba una mica a cavall entre la lluita rebel contra el sistema i el naïfisme més absolut, que va marxar del barri per “triomfar”, tot i que no acabem de saber a què es dedica exactament… El company de la Sandra, l’Ignasi (Miki Esparbé) és un activista i documentalista social al qui financien els diners del papà i que actualment no passa pel seu millor moment donat que fa uns mesos, en una protesta al carrer, un policia antiavalots li va buidar un ull amb una pilota de goma. El conflicte està servit perquè, efectivament, al llarg del sopar de retrobament de les amigues, descobrim que en David és el policia que va buidar l’ull a l’Ignasi.

A partir d’aquí assistim a una comèdia molt negra barrejada amb una crítica punyent i àcida a la societat (on rebrà tothom, des de polítics a mitjans, passant per activistes i pseudo-progressistes) i als paranys de la crisi.

El sopar, que degut a l’infeliç descobriment, acabarà ràpid, però sorprenentment, donarà pas a una estranya i interessant relació entre contraris: d’una banda, el policia brutal i binari, el perfecte soldat que acompleix ordres sense cap més qüestionament, i l’activista benintencionat, defensor de les causes justes i hipster en contra de qualsevol sistema repressor. Les actuacions tant de Miki Esparbé com d’Alain Hernández són esplèndides, i assistim amb delit tant a les exageracions d’un com als petits i expressius moviments de l’altre, a la successiva transformació dels personatges, riurem i molt amb ells i alhora congelarem el nostre somriure més d’una vegada, ja que l’obra no només és una comèdia frenètica i divertidíssima, sinó que ens fa pensar i qüestionar coses que moltes vegades donem per establertes sense donar-hi massa voltes, ens ajudarà a reavaluar els nostres clixés i mirar amb un altre prisma.

Elles no es queden enrera amb les seves actuacions. Betsy Túrnez com a la dona de l’antiavalots, que vol anar més enllà de la vida que li ha tocat i que s’esforça per defensar el seu marit fins que l’evidència li innunda els ulls i la seva mirada canvia. Una actuació espectacular i colpidora, creïble tant en la vessant còmica com en la dramàtica. Ruth Llopis, com la moderna progre que resulta tant o més simple que el policia en les seves reflexions, tanca el quartet fantàstic.

I enmig de tots ells, un personatge estrany i fascinant que representa Xesc Cabot i que surt de la televisió per parlar-nos dels beneficis de l’austeritat en un loop constant, fins que acaba esdevenint un element clau a la part final de l’obra.

L’escenari està co•locat al mig de la BARTS, a baix del que seria l’escenari tradicional, entre la platea, i els seients s’han disposat al voltant per tenir una visió dels quatre costats de l’escenari. La idea és bona i dona agilitat als moviments i complicitat a l’espectador, però la part negativa és que a vegades dificulta l’audició quan tens l’actor d’esquena. Tant la música com els jocs de llum són encertats i donen ritme i acció a l’espectacle.

Obra més que recomanable i que no us decebrà. Teniu fins després de la Diada.