Una noche con Gabino (diez años después)
7.1Valoració

Després de ser un habitual del cinema espanyol durant les dècades dels 80 i 90, l’actor Gabino Diego ha trobat cert espai a la cartellera teatral. Fa deu anys ens va sorprendre amb “Una noche con Gabino”, espectacle que en una versió renovada i des de mitjans de juliol ocupa l’escenari del Teatre Amaya de Madrid.

El cinema espanyol ha canviat les seves cares. Si durant els anys 90 era impensable una pel•lícula que no comptés en el seu repartiment amb Jorge Sanz, Maria Barranco o Verónica Forqué, actualment són comptadíssimes les ocasions en les que aquests veterans es deixen veure per la gran pantalla. I és que en aquesta professió, avui hi ets i a l’endemà ja no. I en el cas d’aquests actors, continuen essent, però en un altre lloc: el teatre.

També és el cas de Gabino Diego, que tot i la mala passada que li ha jugat el fet d’haver estat esclau d’un mateix tipus de personatge -el “tonto” o “semitonto”, com encertadament va definir Tony Leblanc-, demostra que pot defensar-se damunt l’escenari amb desimboltura i omplint el pati de butaques cada nit. La seva aventura va començar fa deu anys i ara ens en porta un versió renovada, adaptada als nous esdeveniments i fent balanç del que ha estat la seva vida professional i personal, amb alguns personatges que segurament són inventats i d’altres de record edulcorat.

L’espectacle alterna diferents gags sense un fil conductor gaire justificat en els quals rememora alguns moments brillants de la seva carrera -com l’Oscar per “Belle Epoque“- amb números musicals, guitarra en mà, on es regala la possibilitat de cantar alguns dels seus clàssics preferits. També hi ha espai per l’enyorança de certs actors del cinema espanyol i fins i tot imitacions dels seus companys -fantàstica la de Quique San Francisco!-. Totes elles des de l’afecte, ja que Gabino no busca la burla sinó un divertiment amable.

Una noche con Gabino, diez años después

Una noche con Gabino (diez años después)” és un espectacle entretingut on l’actor madrileny explota sobretot la capacitat per riure’s del seu propi personatge, des de la seva infantesa fins a l’etapa més madura en la que analitza la distància generacional i usant un to condescendent quan reflexiona sobre la capacitat de fer realitat els somnis (els lletjos també triomfen!). L’hora i mitja de durada transcorre en un no res, durant la qual es pot palpar en tot moment a l’atmosfera del teatre que el públic estima Gabino i que Gabino estima al públic. Un espectacle molt recomanable per als fans del cinema espanyol del anys 90 y per a admiradors confessos d’Elvis Presley.

 


Es pot veure a: Teatro Amaya
Intèrprets: Gabino Diego

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies