Tornen els superherois realistes creats per Mark Millar i John Romita Jr. al comic del mateix nom. I ho fan amb una història esbojarrada i plena de violència molt similar a la primera part però sense el factor sorpresa que aquesta suposava. Acudits, sang i individus amb greus problemes de personalitat són els ingredients d’aquest entreteniment insubstancial.
Kick Ass s’ha retirat i viu una existència tranquil•la com a estudiant d’institut. Però la seva activitat ha inspirat una gran quantitat de persones que han decidit disfressar-se de superherois i sortir a patrullar la ciutat. Kick Ass necessita retornar a l’acció i s’uneix a un grup liderat pel Coronel Barras y Estrellas. Per la seva banda, Hit Girl, després de la mort del seu pare, decideix fer cas al seu nou tutor i abandonar la seva doble vida. Finalment, Red Mist vol venjar-se per la mort del seu pare i decideix organitzar un grup de supervillans i planejar un atac a gran escala a la ciutat.
“Kick Ass 2, con un par” reprèn l’acció poc temps després del final de la primera part i narra l’enfrontament de Kick Ass i Red Mist i els respectius grups de bons i dolents dels quals formen part. Aquesta és la premissa bàsica de la pel•lícula a la que s’uneix una petita anàlisi de les dues personalitats dels protagonistes: la convivència de la persona i el superheroi. Aquesta exploració és tan òbvia, però, que no aporta res al que ja hem vist en moltes altres pel•lícules del gènere. El guió és correcte i resol tots els fronts oberts, que tampoc són molts, i les línies de diàleg capten bé el to que busca la història i en general no semblen ridícules.
“Kick Ass 2, con un par” funciona si no busquem res més que un entreteniment poc elaborat. Té moments i acudits divertits i una bona dosi d’acció salvatge que farà les delícies de tots aquells que busquen una producció violenta sense complexos. El treball de direcció és correcte i les escenes estan narrades amb ofici, sense buscar grans plans però sense caure en cap tipus d’error.
Els actors principals interpreten uns papers que ja coneixen de la primera part. Cal destacar en positiu el treball de Chloe Grace Moretz, que dóna vida a Hit Girl i assumeix la major part del pes introspectiu de la història, explorant els límits entre la vida real i el món dels superherois. Tot i que Moretz és bastant més gran que la Hit Girl dels còmics, el personatge segueix sent creïble i amb una evolució que ens convida a saber més. Entre els nous personatges, el Coronel Barras y Estrellas interpretat per Jim Carrey és un heroi interessant i ben construït, encara que té una aparició bastant testimonial. En la part negativa Christopher Mintz-Plasse, “The Motherfucker”, està lluny de la primera part, molt exagerat i amb un personatge que de tan embogit té poca gràcia.
“Kick Ass 2, con un par” agradarà als que van gaudir amb la primera part, encara que no és tan rodona com aquella. No sorprendrà perquè la premissa és coneguda però sí per la violència de la proposta, amb moments divertidament exagerats. Una pel•lícula correcta que podria donar més del que acabem trobant però que us farà passar una estona entretinguda.
Envía una resposta