La segona incursió de Maite Carranza en la literatura d’adults és quasi un manual didàctic per fer front als tabús i confusions al voltant de l’ablació femenina des de quasi tots els prismes. De nou, com ja fera a “Sin invierno”, torna al context sanitari. En aquesta ocasió amb la història personal i professional de la Lola, una pediatra que creuarà el seu propi desert mentre intenta conscienciar una família gambiana de les conseqüències d’aquest ritual africà que mutila el sexe femení.
“Caminen soles, l’una al costat de l’altra. Mare i filla”. De mares, germanes i parelles es nodreix aquesta història sobre dones. Sobre les dones d’aquí i les d’allà però que ara també són entre nosaltres, l’escriptora Maite Carranza ha construït un relat tendre i alhora didàctic sobre què és i què envolta l’ablació femenina. L’ autora dona veu a una mare gambiana, l’Aminata; una filla gambiana però absolutament integrada a la cultura catalana, la Binta; i la metgessa de família que les atén totes dues, la Lola. A través de les narracions (per capítols diferents on cadascuna és protagonista) de les seves situacions, teixeix una història on elles van descobrint qui són i qui estimen ser.
L’Aminata és mare de quatre nens, la major dels quals és la Binta, que va ser mutilada abans que la seva família emigrés a Mataró, on ara viuen. Mai no ha estat conscient del que suposa aquest ritual fins que descobreix que son pare preveu viatjar a Gàmbia per sotmetre la seva germana petita, la Fatou, al mateix procés. Un fet que sacseja la vida de tots i, fins i tot, la de la metgessa. I és que “El fruit del baobab” alliçona sobre els protocols a seguir quan un cas d’aquestes característiques succeeix davant nostre. Posa metges, educadors socials, jutges, etc., a sobre avís perquè cap nena pugui ser mutilada. És per això que és aquesta una obra didàctica, educativa i social sobre una realitat que es viu a moltes localitats catalanes arran la forta població immigrant amb qui conviu des de fa anys i que l’autora es va encarregar de documentar amb nombroses entrevistes.
Però a més, l’obra és una novel·la sobre l’evolució que fan dues dones, l’una només mira el passat; l’altra, està preocupada viu pel seu present. La Lola és una dona abandonada, enfadada amb ella mateixa per no haver-se permès ser mare. Una dona que no s’estima i que no troba enlloc el seu espai, la seva parcel·la de felicitat. L’Oriol l’acaba de deixar i ella viu en un pou. Només l’ajut als altres li permetrà superar la seva tristesa i trobar-se en si mateixa. I aquest ajut que ella es marca com a propòsit estableix un punt d’inflexió a la vida de l’Aminata.
Aquest llibre parla de sexe incipient, de maternitats tardanes, de masclisme arrelat, d’imposicions històriques, d’amistat, amor i lleialtat i, per damunt de tot, de les dones. Però aquest és el seu major defecte: mai dona veu a un home per explicar què sent i quin és el seu paper en aquesta tradició. Aquí els homes no tenen veu sobre l’ablació, ni sobre la maternitat ni sobre el respecte a les tradicions i la cultura. És una novel·la que reflexiona sobre dones locals en un món globalitzat però que no permet dir la seva a l’altra part. I elles a soles no poden menjar-se tots els fruits del baobab, l’arbre africà que acull els somnis del passat on encara caminaven soles. L’una lluny de l’altra.
Editorial: Edicions 62
ISBN: 978-84-297-7007-0
Pàgines: 352
Preu: 17,90 €
Maite Carranza (Barcelona, 1958) és llicenciada en Antropologia i ha estat professora de Llengua i Literatura en un institut de batxillerat. Molt coneguda com a autora de novel·les juvenils, tant a escala nacional com internacional (La guerra de les bruixes s'ha traduït a vint-i-cinc llengües), el 2010 va obtenir el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil amb Paraules emmetzinades.Després de Sin invierno (1999), amb El fruit del baobab fa el salt a la literatura per a adults.
Envía una resposta