L’any 2006 Max Brooks va presentar una perspectiva totalment diferent de les invasions zombis a “Guerra Mundial Z”. La seva novel·la, més que una obra narrativa, és un recull de diferents històries al voltant de la brutal guerra contra els infectats que va viure la humanitat. Crítica i públic van rebre aquest plantejament amb entusiasme i el llibre ràpidament es va convertir en un èxit. Això feia inevitable l’adaptació al cinema, encara que el material de partida tenia una forma difícil d’adaptar. Marc Forster i Brat Pitt han optat per la solució fàcil: una pel·lícula de zombis convencional en lo narratiu amb un intent de mantenir el to de la novel·la.
A”Guerra Mundial Z” veiem com el món comença a patir la invasió d’una pandèmia de morts vivents. Les grans ciutats van desapareixent i la gent comença a marxar a nuclis petits i segurs protegits pels exèrcits. Gerry Lane, expert investigador de les Nacions Unides, intentarà evitar el que clarament sembla la fi de la civilització humana. En una carrera contra rellotge haurà de recórrer el món sencer buscant les respostes que permetran parar aquesta terrible malaltia.
Tot i que en to intenta allunyar-se d’altres pel·lícules del gènere, “Guerra Mundial Z” en el fons és el mateix de sempre, però a una escala més gran. Forster és un narrador elegant i capaç de presentar els fets des d’una perspectiva més oberta: el to documental es manté en algunes de les parts, afermant la sensació d’amenaça global, i s’intercala amb l’acció i un punt de “survival horror” molt controlat. Si l’intent per apropar-se una mica a l’estil periodístic de la novel·la s’agraeix, l’asèpsia de la majoria de les escenes amb zombis queda una mica estranya. Hi ha poca sang, poc gore i es troba a faltar en una producció d’aquestes característiques. Es busca arribar a un públic majoritari i per aquest motiu retallen per aquesta banda i afegeixen Brad Pitt a l’equació.
La pel·lícula, de ritme desigual, té algunes seqüències francament bones on els infectats es veuen com una amenaça invencible i la sensació d’estar vivint els últims instants de l’home és més que evident. Compartint metratge, hi ha moments lents i feixucs que expliquen en excés elements que s’entenen a partir de les imatges o de petits detalls. Hi ha una necessitat de donar-ho tot perfectament mastegat, deixant molt poc a la imaginació o la interpretació de l’espectador.
El repartiment és ampli però qui realment importa és Brad Pitt. Present en totes les escenes, és la seva quota de “gran heroi salvador del món”, paper que acostumem a associar més a intèrprets com Tom Cruise. Però Pitt és productor, protagonista i centre de totes les històries: del drama, de l’acció i de la investigació. És un actor dotat perfectament capaç de sostenir tota la pel·lícula, però hauria estat bé que la resta de personatges, com la dona de Lane o la soldat Segen, tinguessin una presència més rellevant.
“Guerra Mundial Z” pot decebre als grans fans de la novel·la però s’ha de reconèixer que no era una adaptació fàcil. Per la resta de públic, una pel·lícula d’estiu, que no perdurarà massa temps als nostres caps saturats pel sol i la calor però que garanteix una estoneta entretinguda, sempre que no siguem massa exigents.
Envía una resposta