Punk Rock Jesus

2013-07-31

6Valoració

Sean Murphy és un dibuixant d’un talent inqüestionable. Les seves obres amb Grant Morrison, Jason Aaron o Scott Snyder l’han portat a ser considerat un dels dibuixants amb més projecció dels darrers anys i cada nou projecte que signa suposa una evolució en el seu estil. Però a banda de ser dibuixant, també és una persona amb històries al seu cap, com demostra aquest “Punk Rock Jesus”, una història gamberra de bones intencions però resultats irregulars.

Murphy ens presenta el reality show definitu: crear un ésser humà amb ADN extret del sant sudari, implantar-lo a l’úter d’una adolescent verge i que doni a llum un nen que podria ser el segon adveniment de Jesucrist. Tot produït per una gran corporació i amb càmeres que segueixen les 24 hores les vides de mare i fill.

Estem davant d’una premisa argumental atrevida i amb moltes possibilitats. Analitzar l’arribada d’un segon Jesuscrit a aquest món en clau social i a la vegada passar tot això pel filtre dels mitjans de comunicació i les xarxes socials és una concepció que dona per parlar, i molt, del món en què vivim. I aquesta és la intenció de Sean Murphy, almenys en els primers moments de la història. El problema és que el guió és molt irregular: està mancat d’implicació emocional amb els protagonistes, no té punts de gir potents i tot i que en la part final remunta una mica, la muntanya russa que se suposa que hauria de ser una obra d’aquest tipus mai acaba d’arrencar. L’autor encerta a l’hora de plantejar alguns dels dilemes morals que acompanyarien a aquest tipus de producció i també encerta quan analitza el paper dels mitjans i la seva perversa visió de l’individu. Són encerts que s’uneixen a un plantejament de la història lineal i clar, però com hem dit mancat de “punch”. Tot és massa plàcid a “Punk Rock Jesus”, quan amb aquest títol esperàvem un excés de mala llet.

Els personatges estan ben definits però no creixen de la manera que necessita la història ni es claven en el cor i la ment dels lectors. Només el cap de seguretat Thomas i la mare soltera atreuen l’atenció; la resta són correctes, no es poden trobar grans errors però si un excés d’artificialitat.

Del dibuix de “Punk Rock Jesus” no es pot dir res negatiu. Les pàgines de Murphy són dinàmiques i extraordinàriament detallades. El blanc i negre està utilitzat perfectament i la falta de color no dificulta la lectura de la història. La narració és elegant i la composició va variant però sense oblidar-se que és obligatori que el còmic s’entengui. L’autor pensa contínuament en el lector i, fins i tot en les pàgines més plenes de detall, es preocupa de dirigir la mirada cap als llocs importants. Un punt manga, un punt caricatura, el treball de Sean Murphy a aquest còmic és una altra mostra de la gran evolució de l’autor.

“Punk Rock Jesus” és la primera obra com a autor complet de Sean Murphy. I es nota. D’una idea una mica adolescent sorgeix un relat que no està ben aprofitat i necessitaria unes quantes voltes per estructurar millor el guió. No obstant es tracta d’una bona experiència perquè el guió és fluix però no insultant i el dibuix és tan esplèndid i potent que mereix una oportunitat.