Després d’una primera pel•lícula molt irregular i incoherent, la franquícia cinematogràfica protagonitzada per Lobezno es trobava en una situació complicada. Perfecte exemple de producció amb un heroi interessant que fracassa per la incapacitat de trobar un tema atractiu, a “Lobezno: Inmortal” volien encertar amb una historia tancada i molta menys acumulació de personatges.
Després dels esdeveniments narrats a “X-Men 3”, Lobezno ha deixat de ser un superheroi i viu sol al mig del bosc, torturat per haver mort Jean Grey. Logan rebrà la visita d’una noia, Yukio, que li proposa viatjar al Japó per retrobar-se amb el senyor Yashida, a qui Lobezno va salvar durant la Segona Guerra Mundial. Yashida té una important proposició a fer-li.
“Lobezno Inmortal” adapta lliurement una de les històries més cèlebres del personatge, “Honor” de Chris Claremont i Frank Miller. La pel•lícula es queda en la part més lúdica del tema, l’ambient exòtic i les lluites, i s’oblida d’aprofundir en tot el tema del samurai, l’honor i els paral•lelismes amb la vida del protagonista. Es tracta d’un entreteniment on no hi ha molt d’espai per la reflexió i, tot i que hi ha idees que se suggereixen, no hi ha temps per desenvolupar-les.
James Mangold aposta per l’acció sense complicacions, per l’humor i per uns personatges arquetípics però interessants. Lobezno encaixa bé al Japó encara que lamentablement no s’aprofita tota la força de l’entorn i en algunes parts de la història la localització es queda en anècdota. S’opta pel camí fàcil i la producció encadena un conjunt d’escenes d’acció clares i elegants amb l’anàlisi superficial del drama que viu el protagonista com a conseqüència de la mort de Jean Grey. Tot això s’uneix a la relació amb Mariko Yashida i Yukio i uns enemics amb motivacions diferents per donar com a resultat un blockbuster d’estiu que us entretindrà sense demanar massa ni plantejar una versió del personatge tan arriscada com la del “Superman” de Zack Snyder.
Hugh Jackman es troba molt còmode en el rol de Lobezno i funciona igual de bé en la interpretació torturada del personatge que quan retrobem a l’heroi d’acció. Al seu costat, un repartiment molt variat on destaca per mèrits propis Rila Fukushima en el paper de Yukio. Esperem veure molt més d’aquesta noia en futures entregues de la franquícia o en els X-Men perquè és un personatges amb molt de recorregut.
“Lobezno Inmortal” no estarà en el llistat de millors pel•lícules de superherois però tampoc de pitjors. Dirigida principalment cap a l’entreteniment, s’allunya de la transcendència de “Superman” per oferir-nos un producte lleuger, estiuenc i bastant divertit. Esteu atents a l’escena post-crèdits, el futur cinematogràfic de la franquícia mutant es troba allà.
Envía una resposta