Els amants del terror estan d’enhorabona. “Expediente Warren: The conjuring” és una bona mostra del gènere i en particular de les pel·lícules amb casa encantada. Té tots els elements que aquest tipus de producció ha de tenir, fins i tot es pot dir que és molt típica, però la manera com es va construint el drama i la tensió creixent garanteixen emoció i molts ensurts.
Ed i Lorraine Warren, investigadors de renom en el món dels fenòmens paranormals, són cridats per una família aterrada per una obscura presència a la granja on s’acaben d’instal·lar. Tot i que estan acostumats a enfrontar-se a tot tipus d’entitats, els Warren es trobaran amb un dels casos més terribles de la seva vida.
Basada en la història real de la família Perron i els diversos expedients Warren, James Wan ens presenta una típica història de fantasmes i cases encantades. Acumula tots els elements propis d’aquest cinema: nenes que es fan amigues dels fantasmes que habiten la casa, possessions, animals que moren pels efectes sobrenaturals i històries tràgiques com a origen del mal. El director ha volgut incloure tot el catàleg de tòpics però en aquest cas l’acumulació no és gens dolenta i acaba generant un film de terror ple de tensió i moments interessants.
Principalment això és gràcies a un guió correctament construït que es preocupa per anar presentant els diferents elements en els moments adients. La història ens apropa primer a la família Perron i s’estableixen els vincles suficients amb ells per tal que ens interessin els fets que viuran posteriorment. Paral·lelament s’introdueixen els Warren amb una demostració de la seva activitat, en la forma d’un cas particularment terrorífic. A partir d’aquí, la pel·lícula construeix progressivament l’amenaça per acabar vinculant les vides de les dues famílies. No hi ha res que s’escapi de l’estructura habitual d’aquest tipus d’històries però el conjunt és tan sòlid i la implicació emocional tan treballada que destaca per davant de produccions anteriors.
Wan juga amb l’expectador amb facilitat, juga amb l’anticipació i amb les expectatives. I utilitza totes les armes que té a la seva disposició: seqüències que acaben en ensurt i d’altres que s’aturen abans que passi alguna cosa, plans que dirigeixen la visió cap al lloc que el director vol mentre que la sorpresa espera en un altre lloc diferent, seqüències que creixen en tensió i que mantenen al públic enganxat a la cadira… Unides a una gran ambientació i una inspiradíssima banda sonora, no hi ha molts elements que funcionin malament a “The conjuring”.
El repartiment és un altre encert. El matrimoni Warren interpretat Patrick Wilson i Vera Farmiga donen vida a uns investigadors paranormals creïbles i que demostren motivacions que van més enllà del típic caça-fantasmes. En particular destaca el treball de Farmiga, que amb la seva presència etèria i un ampli desplegament d’emocions s’adapta a la perfecció a la mèdium protagonista. Al seu costat, la família Perron està encapçalada per Lily Taylor, i tant ella com Ron Livingston i les cinc nenes ens deixen uns personatges sòlids i definits.
“Expediente Warren: The Conjuring” és una interessant pel·lícula de terror, recomanable per tots els fans del gènere. Aquells que pensin que estan davant d’un producte mil vegades copiat tenen raó, però en aquest cas això no és un defecte. Història, interpretacions i el treball de James Wan són el suficientment bons per justificar l’enèsima aproximació a les cases encantades. I amb totes les històries que tenen els Warren, per què no fer més pel·lícules d’ells o fins i tot una sèrie de televisió?
Envía una resposta