Wasteland
8Valoració

El Festival Grec de Barcelona ocupa el Mercat de les Flors, on ofereix entrar a la terra dels residus. Un món brut i bonic. Molt buit i al mateix temps tan ple. Lluís Danés aporta als ulls dels espectadors una imatge agredolça de la realitat d’aquest nostre món. Es combinen el teatre visual i d’objectes, titelles, gestualitat de diferents qualitats, moviments diversos, circ i música en directe.

És teatre dins el teatre. S’ha construït una plataforma emmarcada per bombetes grogues en sèrie i cortines rogenques. S’obren, apareix un món gris ple de fum que t’envesteix des del primer instant. Descriuen aquest món com a “vomitadas del sistema”. Al centre s’hi visualitza una verticalitat marcada pel tub que connecta aquest abocador amb el seu origen. Es percep constantment el desequilibri entre un món i l’altre. S’utilitza sensibilitat i denúncia, combinació molt bonica que no sap un si somriure o deixar caure la llàgrima.

Lluís Danés, després de trepitjar amb decisió el TNC l’any 2007, ha tornat amb un format basat en el documental de la britànica Lucy Walker (Wasteland). El projecte teatral és fruit també de la unió de les composicions de Lluís Llach – interpretades per Xavi Lloses, Oriol Aymat i Adrià Bauzó – junt també amb la veu de l’escriptor Eduardo Galeano. Hi participen a més, Manolo Alcántara (l’actor) sumat als tres intèrprets que manipulen aquells habitants inanimats. Tots juguen, amb certa precipitació, a escoltar-se i a sentir-se i a viure. Se’ls hi escapa alguns moments mecànics en el moviment, però la resta va serenament sobre rodes.

Wasteland

Expliquen un conte sobre la verdadera història de la creació. Tres músics i sis o set o vuit instruments. Un director musical i dos Mackintosh. Una veu en off i quatre actors. Encadenat amb llum vermella i sons de sirenes nuclears, amb fluïdesa, amb diferents personatges que van sorgint de l’acumulació de merda que ofereix el primer món a aquests individus. Es diu que “la mujer y el hombre nacieron de las sobras de dios” i que “el cuerpo según la publicidad es NEGOCIO, según el sistema es una MÁQUINA, según la religión es CULPA y según el mismo cuerpo es una FIESTA”.

Regalen a l’observador la vida d’un espai bell ple de coses velles. Tot i això, encara que sembli que la utilitat s’hagi esvaït, aviat els habitants d’aquesta grisor troben una nova funció per a cada objecte. Només aquesta simple acció dóna vida i existència d’aquest lloc, tan poètic i alhora tan descuidat.


Es pot veure a: Mercat de les Flors
Intèrprets: Manolo Alcàntara, textos i veu d’Eduardo Galeano i música de Lluís Llach

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies