Ahora me ves...
5Valoració

Els lladres sempre han tingut una nodrida representació al cinema: des de les més realistes com “Tarde de perros” fins a les més sofisticades com “Ocean’s eleven”. És un gènere on pràcticament tot està inventat, cosa que “Ahora me ves…” té assumida. La pel·lícula introdueix com element exòtic la màgia i l’il·lusionisme i aquesta mescla funciona com un producte més que digne fins que arribem als últims 15 minuts.

“Los Cuatro Jinetes” és un famós grup format pels millors il·lusionistes del món. Durant una de les seves actuacions organitzen el robatori d’un banc, fent ploure el diner robat sobre la seva audiència. Un equip del FBI els començarà a perseguir mentre ells amenaçaran amb més actuacions cada cop més espectaculars.

Darrere d’aquest fil argumental s’amaga una pel·lícula típica de lladres i polícies, encara que aquí els lladres són mags i persegueixen un propòsit més gran que enriquir-se.  El director, Louis Leterrier, sap perfectament el tipus de producte que té a les mans i des del primer minut ens dona acció i intriga. No calen aquí llargues converses ni una caracterització de personatges profunda. “Ahora me ves…” és una muntanya russa amb trucs de màgia, baralles, persecucions (a peu i en cotxe) i continus girs de guió que pretenen sorprendre a l’espectador.

Estèticament és una pel·lícula elegant, ben rodada, amb un acurat tractament de les escenes d’acció. Els problemes els trobem en l’obsessió per acumular girs de guió que arriba al ridícul en els últims 15 minuts ja mencionats anteriorment. La revelació final, la que se suposa que hauria de ser el gran moment de la pel·lícula, es veu des de la butaca amb sorpresa però no en el sentit més positiu del terme. És una decisió tan tramposa i tan poc esperable que no satisfà a l’espectador i la sensació que queda és que en un segon visionat del film, tot es desmuntaria. Si a això li afegim una forçadíssima història d’amor que creix i es desenvolupa màgicament en els darrers moments, estem davant d’una pel·lícula divertida en el 80% del seu metratge i completament fallida en la part final.

Ahora me ves

El repartiment, de qualitat, treballa en mode automàtic, sabent que els personatges són arquetips plans que mereixen la llei del mínim esforç. Estan molt correctes, però també força desaprofitats.

“Ahora me ves…” hauria de ser una entretinguda pel·lícula d’estiu, un blockbuster que segueix la fórmula i permet passar una bona estona. Però un final fallit i ridícul i alguns afegits a la història poc justificats fan que els títols de crèdit  vinguin acompanyats d’una gran sensació d’insatisfacció.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies