La consulta per la independència, les propietats de l’església i els diferents estaments de la societat catalana són alguns dels elements que donen forma a “Independència d’interessos”, la segona novel•la de Marc Moreno, periodista i ara també editor de la nova editorial “Llibres del Delicte”.
La història comença amb el descobriment d’un document que pot fer canviar el destí del monestir de Sant Llorenç de Munt i d’altres monestirs de Catalunya. Uns drets adquirits en el passat podrien garantir que les terres retornessin a mans dels antics propietaris. Però aquests documents exigeixen condicions per ser vàlids, condicions que poden tenir molt a veure amb les consultes per la independència que s’estan fent a diferents municipis de Catalunya.
Aquesta és la premissa sobre la qual es construeix “Independència d’interessos”, una novel•la curta i dinàmica que, a partir d’una trama de tipus econòmic i polític, reflexiona sobre l’actualitat del nostre país. Però no es tracta d’una reflexió densa, basada en les opinions i disquisicions que fa l’escriptor; és principalment un retrat que parteix dels esdeveniments, de l’acció, que és el motor continu del llibre. Marc Moreno opta per una narració que va al gra, que explica el que va passant sense entretenir-se en llargues i feixugues descripcions; a la gran majoria de les pàgines de la novel•la passa alguna cosa rellevant, que empeny al lector a seguir llegint però que a la vegada funciona a la perfecció com a retrat d’un moment i d’una realitat social.
L’escriptor obre amb diversos esdeveniments, que semblen inconnexos, per acabar construint un tapís on tot es relaciona, sense fer trampes i sense oblidar-se de cap element que s’ha posat sobre la taula. Sí que és cert que algunes explicacions inicials, que resulten una mica estranyes, no queden clares fins al darrer terç del llibre, però és part del joc, un joc atractiu que atrapa al lector i accelera el ritme de lectura de la novel•la.
Moreno té un estil gens amant de les llargues descripcions, és directe i prima l’acció. Això és positiu perquè garanteix un ritme atractiu i trepidant però algunes de les parts queden menys desenvolupades del que un desitjaria. Quedar-se amb ganes de més en certs moments és evidentment un punt positiu però també genera una certa insatisfacció. El que sí funciona molt bé és la construcció dels diàlegs, molt realistes, molt propers a converses que tots podríem tenir, fet que li confereix un to periodístic molt coherent amb el tema i la història.
Un altre punt fort són alguns dels personatges, ben desenvolupats i carismàtics. Són homes i dones que podríem trobar al nostre dia a dia. Dones com la Montse Martínez o la Maria Planelles demostren habilitat per caracteritzar un univers femení fort, professional i ambiciós i exageracions humorístiques, com el general Gómez Saldaña, donen al conjunt un to d’ironia que resulta un vehicle adient per la crítica present en tot el llibre.
“Independència d’interessos” és una bona novel•la i, sobretot, un bon començament per l’editorial “Llibres del Delicte”. A banda de proporcionar entreteniment, misteris i acció, és una obra que serveix per mirar el nostre entorn amb altres ulls i reflexionar sobre alguns dels temes d’actualitat.
Editorial: Llibres del Delicte
ISBN: 978-84-941064-0-8
Pàgines: 180
Preu: 11,95 €
Marc Moreno (Barcelona, 1977) és periodista i escriptor. Col·labora habitualment amb els suplements de La Vanguardia i revistes com Lonely Planet i Psychologies. Abans havia exercit el periodisme com a redactor en cap de la revista Evasión, i a mitjans de comunicació com Diari de Sabadell i TVE Catalunya. Com a escriptor ha publicat la novel·la Cabdills (Actéon, 2011). Independència d’interessos és la seva segona novel·la.
La veritat és que és un llibre que decepciona. El què estic més d’acord de la crítica és quan parla que l’autor va al gra, sense detenir-se en descripcions. El problema és que se n’oblida d’escriure amb una mínima literatura, i resulta una narrativa empobrida, impròpia per a un lector amb un mínim de bagatge cultural. Totalment desaconsellable. Poc acurat, zero nivell d’escriptura. Per oblidar.