Batman. Más oscuro que la muerte
6Valoració

Últimament llegeixo amb preocupació com alguns dels guionistes i dibuixants principals de les dues majors del còmic americà estan cancel·lant els seus contractes, i explicant les seves raons mitjançant cartes a mitjans especialitzats o tuitejant als seus perfils. Narren amb amargor com es destrossen guions i reescriuen arguments, entre altres barbaritats, perquè tot pugui quallar dins de les polítiques de venda de marxandatge i, especialment, aquells personatges amb tanta història al darrere puguin encaixar en les polítiques d’adaptació a la gran pantalla. Sí, Disney i Warner tenen la culpa de tot.

Mentre aquestes notícies arriben a la premsa generalista, un servidor de vostès -vaig començar a llegir còmics allà pel 91 o 92 – no para de rememorar aquella època en què em vaig aficionar a la lectura del novè art. Era l’època de Frank Miller i els seus “Born Again”, “Batman año uno”, “Batman strikes again” etc. També era l’època d’Alan Moore i altres genis de l’escriptura que li atorgaven un caràcter més madur a les historietes dels nostres personatges favorits i que, sobretot, tenien la confiança dels editors per poder fer amb els personatges, treballs més personals.

Així que, completant el cercle que ha estat la meva setmana, va arribar fa dies al meu poder el títol del que els parlo avui: “Batman, más oscuro que la muerte”.

Aquest arc argumental és, casualment, l’últim de la llarga col·lecció complementària del senyor de la nit: Legends of the dark night. Era una col·lecció on els autors no s’havien d’atenir al present de la vida de Batman i podien fer salts temporals o explicar històries des d’altres punts de vista. També cal dir que es va beneficiar, mentre va estar activa, del treball de grandíssims equips creatius (gent com Tim Sale, Grant Morrison, Dennis O’Neil, Matt Wagner …) els que ens van regalar sagues autoconclusives que han quedat gravades en el fandom (alguns exemples els puc dir de memòria: Infectado, Família, Terror, Shaman …)

Portades originals de "Batman: Legends of the Dark Knight", 207, 209, 211

El principal reclam d’aquest tom, a part de la bonica edició en tapa dura d’ECC, és la figura de Bruce Jones. L’aclamat escriptor i guionista especialitzat en terror s’acompanya del bon treball de l’argentí Ariel Olivetti per narrar aquesta història d’agradable sabor noir.

Aquí, la desaparició d’una noia que està a punt de casar-se podria semblar un cas de fàcil resolució per al creuat emmascarat. Però es barregen els sentiments i la solitària amargor del costat humà del nostre heroi, ja que Bruce Wayne es penja de Lilith, la germana de la noia segrestada i femme fatale de la funció. I aquí és on hem de mostrar la nostra lleugera decepció, potser augmentada per les expectatives, ja que els secundaris i Lilith, especialment, estan molt desdibuixats, són massa previsibles i plans. Si les reflexions d’un Bruce Wayne disfressat, no d’un Batman amb alter ego com sol passar, són molt interessants i desborden amargor solitària, la resta del guió és poc ambiciós. La carrera contra rellotge que hauríem de viure amb els personatges i la passió amorosa que ens hauria d’arrossegar amb el protagonista brillen per la seva absència. D’altra banda, i gràcies a això, el còmic és molt disfrutable en l’apartat gràfic. De tall molt realista i fosc, Olivetti ens submergeix en una ciutat de Gotham molt cinematogràfica. Cada vinyeta és disfrutable i li atorga gran importància a les faccions dels personatges.

 


Editorial: ECC
Pàgines: 128
Preu: 14,95 €
Guió: Bruce Jones
Dibuix: Ariel Olivetti

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies