L’últim llibre de Javier Cercas ens acosta al pas d’una certa joventut limítrof en sentit físic i social cap a la maduresa a la Girona de les acaballes dels anys 70, i les seves conseqüències al llarg de tres dècades.
El llibre segueix les experiències vitals del Zarco, el Gafitas i la Tere a partir del seu encontre l’estiu del 78, i posteriors esdevenirs al 1998 i finalment al 2008, quan un escriptor és encarregat d’escriure un llibre sobre la vida del primer.
El llibre està escrit com a recull de les entrevistes que fa l’escriptor encarregat d’escriure el llibre sobre el Zarco, quinqui delinqüent juvenil (que recorda en tot moment a Juan José Moreno Cuenca, El Vaquilla, pels qui ja tenim una edat) a un dels integrants de la banda del Zarco, i posteriorment el seu advocat, al primer policia que el va detenir i al director de presons que el va tenir com a reclús. Estilísticament és un petit repte, doncs en molts capítols, sobre tot al principi, costa saber amb qui està parlant l’escriptor. Però també és molt interessant la manera de narrar. Donat que són tres persones interpel·lades i cada una evoca els records dels fets, l’estil indirecte s’imposa. Només es produeix el format pregunta-resposta en la interlocució de l’escriptor i els entrevistats. Però aquests, els entrevistats, ens expliquen els fets i les converses dins les seves respostes. D’aquesta manera, es reforça la subjectivitat de la memòria. Però no es tracta de fer un Rashomon de la història. Aquí els tres angles ajuden a completar-la, tot i que com passa sempre, les peces encaixen, però alguna falta.
El llibre ens parla d’amor, del ritus de pas cap a la joventut i la maduresa, de l’aparent arbitrarietat dels camins vitals, de la joventut lumpen de la transició, de les fronteres físiques i socials (a les que fa referència el títol, evocant la sèrie de l’època La Frontera azul, una altra aclucada d’ull a tota una generació), de la (des)mitificació dels delinqüents juvenils dels 80, i sobre tot, de les eleccions personals.
Cercas ha dit més d’un cop que tots els seus llibres sempre giren al voltant de la paraula No, sobre persones a qui els hagués sigut més fàcil, o s’hagués esperat que diguessin Si, i van optar pel No. En aquest cas, la reflexió és sobre persones que podrien haver pogut acabar essent delinqüents com els companys de la banda, i no ho van ser, o podien haver mort per les drogues com els seus amics i no van morir, o policies que podien haver obeït la llei i no ho van fer.
En resum, el llibre repassa a través de les vicissituds del Zarco i els seus acompanyants al llarg de l’adolescència i el camí cap a la maduresa, els inicis de la transició fins a l’actualitat, el món delinqüencial juvenil i les seves conseqüències. Així com “Anatomía de un instante” era una manera de revisar la transició a nivell de les altes esferes, aquí Cercas fa una mirada entre nostàlgica i severa a la mateixa transició arran de carrer. I se’n surt amb èxit.
Editorial: Mondadori
ISBN: 9788439726883
Pàgines: 384
Preu: 21,90 €
Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962) és autor de cinc novel·les: “El móvil”, “El inquilino”, “El vientre de la ballena”, “Soldados de Salamina” i “La velocidad de la luz”. La seva obra consta també d'un llibre inclassificable, “Anatomia de un instante”; un assaig, Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta idiomes i han obtingut nombrosos premis nacionals i internacionals, entre els quals destaquen els següents: Premi Nacional de Literatura, Premi Ciutat de Barcelona, Premi Salambó, Premi de la Crítica de Xile, Premi Llibreter, Premi Què Llegir, Premi Grinzane Cavour, The Independent Foreign Fiction Prize, Premio Arquebisbe Juan de Sant Clement, Premi Cálamo, Prix Jean Moner, Premi Mondello, Premi Internacional Terenci Moix, Premi Fundació Fernando Lara a la millor acollida de la crítica (ex-aequo) i The European Athens Prize for Literature. A més ha rebut dos premis pel conjunt de la seva obra, el Premi Internazionale del Salone del Libro de Torino en 2011 i el Prix Ulysse en 2012.
Envía una resposta