El hipnotista
5Valoració

Un bon grapat d’escriptors i cineastes s’estan encarregant de canviar per sempre la idíl·lica concepció que teníem dels països nòrdics. Assassinats, fanatismes i truculents misteris sota la bandera del gènere negre han tacat irremeiablement la plàcida postal nevada de les regions escandinaves.

Lasse Hallström, director d’una variada i irregular filmografia (‘A quién ama Gilbert Grape?‘, ‘Las normas de la casa de la sidra‘, ‘Chocolat‘, ‘La pesca del salmón en Yemen‘) va tornar a la seva Suècia després de 25 anys sense rodar-hi per portar a la gran pantalla un best-seller homònim de Lars Kepler (pseudònim darrera el que s’amaga el matrimoni format per Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho Ahndoril), l’enèsima novel.la del tant de moda gènere negre nòrdic.

I com és habitual en ell, tot comença amb un horrible crim que anirà estenent els seus tentacles. Es comet la mateixa nit l’assassinat d’un professor d’educació física d’institut i d’una mare i la seva filla a casa seva. El fill de la família, és trobat també malferit, però aconsegueix sobreviure per ben poc. El detectiu encarregat del cas, Joona Linna, (Tobias Zilliacus) recorre als serveis de Erik, un expert hipnotista (Mikael Persbrandt), perquè intenti obtenir del noi moribund una pista que ajudi a resoldre el cas. Erik està passant per certes dificultats en el seu propi matrimoni amb Simone (Lena Olin), i la seva participació en la investigació l’acabarà afectant de forma personal.

Escena de "El hipnotista" de Lasse Hallström

Amb un intrigant punt de partida, Hallström aconsegueix vestir un thriller amb acceptables dosis de suspens i ben rodat, que de nou ens posa una mica els pèls de punta al mirar darrera la cortina de les societats aparentment eficients i plàcides dels països nòrdics. El to amb que filma la historia, ajudat pel treball de fotografia de Mattias Montero, manté la gèlida elegància que marquen els cànons del gènere; personatges continguts, un entorn a la vegada obert i claustrofòbic, i un ritme lent que semblen contagiar-se sempre de la fredor dels paratges en que es mouen, per molt intens que vulgui ser el misteri que intenten resoldre.

Malauradament, a banda d’aquesta lentitud en el ritme que es podria arribar a considerar estètica, la història acusa diversos punts febles i incoherències de guió. Juntament amb una pobre dosificació de com es van oferint pistes a l’espectador, hi ha plantejaments i resolucions que no passaran el filtre de qui analitzi una mica els detalls de la història. I tot plegat fa que el que començava prometedor excedeixi en predicibilitat i acabi fent aigües com el gel desglaçat.

Mikael Persbrand i Lena Olin a "El hipnotista"

En aquest gènere també hi ha molt de reflex social i aquí es podria entendre que més enllà del crim puntual que centra la trama, l’interès d’escriptors i guionista està en posar la mirada sobre les estructures familiars i els models educatius. Però almenys en la versió fílmica, la vessant ‘qui és l’assassí?’ acaba eclipsant altres lectures i matisos, tot i l’esplèndida presència de Lena Olin.

El film ja va passar sense massa èxit per la última edició del Festival de San Sebastián i ara serà el públic qui decidirà finalment si la intenció de la productora de seguir filmant versions de les altres set novel·les de la saga de Kepler protagonitzades pel mateix detectiu, rep el beneplàcit de la taquilla.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X