Cap al tard, estrenada al 2007 dins de l’Any Rusiñol, arriba a La Villarroel (del 2 al 27 de juliol de 2013) per tal que Ramon Madaula es vesteixi de Santiago Rusiñol per presentar-nos a l’escriptor, dramaturg i pintor més enllà del propi personatge que ell mateix es va crear.
Ramon Madaula, que interpreta l’obra, és qui s’ha encarregat també de cercar dins els textos autobiogràfics de Rusiñol (que no va voler escriure les seves memòries) per tal de composar un text que és alguna cosa molt més subtil i agradable que únicament un monòleg. Com una mena de confessió, de diàleg íntim amb el públic, Rusiñol es va despullant, ens obre el seu pensament i ens parla sobre tota mena de coses, des de les més personals a les de caire més social i polític.
Ens trobem una tarda-vespre qualsevol de les que Rusiñol va al bar de sempre, es treu el seu barret, abric i foulard, es disposa a gaudir de la seva absenta, i és des d’aquest escenari (magnífic i minimalista bar, sobre un mapa de Barcelona al terra, dos llums suaus il·luminant i un piano acompanyant, juntament amb un mirall de fons) des d’on comença la seva tertúlia particular amb el públic.
“Vull fugir de les meves tristeses, però tot sovint em trobo acaronant-les”. Madaula ens presenta gràcies a la seva dramatúrgia a un Rusiñol més humil, més humà, que fuig del personatge més conegut, públic i “meidatic” que a vegades se’ns ha presentat. En aquest capvespre que ens ocupa, Rusiñol mostra molts altres aspectes de la seva vida: trobem el Rusiñol poruc, el feble, el turmentat, el nostàlgic, el lluitador, el divertit… mostrant-nos una personalitat polièdrica mentre recorda altres temps, altres companys i altres vivències.
En aquest camí que emprén sense moure’s del bar, Rusiñol està magníficament acompanyat al piano pel seu amic Erik Satie (Marc Garcia Rami), creant una atmòsfera màgica on la música es fon completament amb el text, envoltant l’ambient d’un minimalisme suau, subtil i gairebé màgic. Dos amics comunicant-se amb diferents llenguatges, que fa que a nosaltres ens regalin doblement l’oïda.
Ramon Madaula, sota l’acurada direcció de Sílvia Munt, està brillant. Ens mostra, amb igual solvència les diferents facetes de l’autor. Troba el punt just de cada faceta nova en la seva expressió. És una obra petita, íntima i breu (1h 05 min) però totalment entranyable, que fa venir ganes de seguir xerrant, intercanviant experiències i pensaments amb aquest Rusiñol que es mira al mirall i se’ns retrata.
Una petita delícia.
Es pot veure a: La Villarroel
Intèrprets: Ramon Madaula
Envía una resposta