El veneno del teatro

2013-07-07

9.5Valoració

‘El veneno del teatro’ obre la temporada del Festival Grec de Barcelona 2013 al Teatre Romea. Gran inici en mans d’un parell d’argentins sota la direcció de Mario Gas. Un text que debat què és vida i què és teatre, envoltat d’un fosc color thriller. Una hora d’espectacle que vola en el temps que duren cinc minuts.

Un personatge important dins la societat fa cridar un famós actor perquè el vingui a veure a la seva ostentosa propietat. L’actor l’espera impacient en un saló, sabent que és un aristòcrata d’idees extravagants. Només manté contacte amb el suposat majordom, de moment. I ja ha començat el joc entre ficció i realitat. Per l’espectador és obvi que el majordom és el senyor de la casa i que simplement està jugant. Però per l’actor no és tan obvi. Fins el punt màxim de desesperació el majordom no cedirà a admetre el seu vertader rol. Quan ho fa, l’actor no ho accepta. Aquest comença a lliurar-se als seus peus quan veu les robes i el canvi d’estatus que està generant ‘el majordom’. S’ha estat a punt d’enganxar els dits més d’un cop en el poc contacte que ha tingut fins ara amb ‘el senyor’, doncs no vol enganxar-se’ls de debò.

Comença amb un joc ben innocent que caminarà cap a un indret desconegut des del punt de mira de l’actor i pel públic, un lloc sorprenent. Realment està molt ben enfocada la línia energètica i escènica del text. És una prova sobre la vida mateixa on se serveix a l’espectador un cruel experiment sobre la realitat i la representació, en relació amb el tema de la mort, de la veritat i l’existència d’aquesta i d’un mateix. Doncs no és gens sorprenent, que aquesta meravella d’obra literària, on la dramatúrgia i autoria són a càrrec del valencià Rodolf Sirera, hagi estat infinitament representada sobre l’escenari.

No cal treure mèrit tampoc a Mario Gas, que si es pot veure el que es veu és també per ‘culpa’ seva. L’escenografia de Paco Azorín, molt màgica. Però la millor feina se l’emporten Daniel Freire i Miguel Angel Solà: aconsegueixen credibilitat, sinceritat i veritat dins aquest món que pot semblar molt fosc i filosòfic. Molta, molta feina i gran resultat en un espai de temps curt però intens. Olores un perfum únic.