"El fracassat" de Martí Domínguez
6Valoració

Martí Domínguez torna, un cop més, a endinsar-nos en la vida d’un personatge il·lustre. Com ja va fer anteriorment amb el Compte de Bufon, Goethe i Voltaire, aquesta vegada caminem de la mà d’un Paul Cézanne en plena lluita per fer-se un lloc entre els millors pintors de l’època, els que més tard s’anomenaran “impressionistes”.

La novel.la comença situant-nos a l’estiu de 1872 al camp, als afores de París, on hi viuen Cézanne i el seu vell amic Camille Pissarro. Tots dos amb les seves famílies: les dones i els fills i per damunt de tot la pintura. I no només la pintura, també l’estudi del paisatge, la recerca de la composició perfecte, del color i la necessitat de ser fidels a ells mateixos.

Cézanne viu en la pobresa, compta només amb una petita pensió que el seu pare li passa cada mes. A la família els amaga l’existència de la seva dona Hortense que havia estat model seva i a qui va deixar embarassada del petit Paul. Està segur que si els ho explica tot li retiraran la paga i l’obligaran a tornar a Ais, al domicili familiar.

La historia ens situa als afores de París, però també a la capital. Als seus cafès i galeries, a les tertúlies on els artistes debaten sobre la necessitat de trencar amb tot allò establert, en la necessitat de fer-se valer davant d’una burgesia que, al cap i a la fi, és la que paga els seus quadres. En aquestes converses hi apareixen d’altres artistes com Renoir, Manet, Monet, Zola…Tots ells han aconseguit fer-se un nom, vendre les seves obres, ser complaents amb la burgesia, però també saben que han d’anar més enllà i que, junts, han d’intentar lluitar contra els cànons establerts.

Pot semblar, si no som amants del tema, que la historia no ens atraparà i que les llargues passejades i les opinions enceses dels protagonistes, se’ns faran pesades i mancades d’interès; no és així. La historia aconsegueix atrapar-te des d’un principi. Potser perquè aquest fracassat, aquest Cézanne que ja passa de la trentena i que encara no ha aconseguit vendre ni un sol quadre, camina de cap a l’èxit tot i que no sabem si ho podrem veure (llegir) abans d’acabar el llibre.

L’autor ens ajuda gràcies als diàlegs i reflexions dels personatges a comprendre’ls millor. Fins i tot hi ha alguns capítols on la seva esposa, Hortense, parla en primera persona, com si es tractés d’un fragment del seu diari personal. També quan descriu la família, aconseguim fer-nos una idea ben clara de com són i quina mentalitat tenen. D’aquest ambient burgès i repressiu on Cézanne es va criar i aquest ofec inevitable que el va fer trencar les relacions amb els seus pares per poder fer el que de veritat volia, pintar.

En canvi les descripcions dels paisatges, així com les dels carrers i cafès de París, no són molt detallades i es converteixen en breus pinzellades que ajuden al lector a fer-se una idea bàsica d’on es troben. Personalment penso que és un bon recurs, ja que el pes recau, inevitablement, en el que pensen i senten els personatges. Resulta interessant veure com és rebutjat com a pintor una vegada i una altra, el que pensen d’ell els seus col·legues, entrar dins les seves guerres personals, sabent a priori el que acabarà passant.

“El fracassat” és “per tots els públics”, és a dir, que agradarà als amants de l’art i als que potser només busquin, per curiositat, furgar una mica dins la vida d’aquest gran pintor. Sense oblidar que no es tracta d’una biografia, sinó d’un llibre de ficció d’estil biogràfic.


Editorial: Proa
ISBN: 978-84-7588-364-9
Pàgines: 272 pàgines
Preu: 19,00 €

Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, escriptor i periodista. Doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València, ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura.

Col·labora setmanalment a la revista El Temps amb articles sobre ciència i literatura, i als diaris El País i La Vanguardia. Part dels seus articles han estat aplegats en els reculls Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). Com a novel·lista escriu una trilogia sobre la il·lustració francesa, amb els títols Les confidències del Comte de Buffon (1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; i El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla. El 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies