Jesse i Celine es troben de nou, aquesta vegada en la bella Grècia. Han passat nou anys des de la seva segona i última trobada romàntica. Han arribat als quaranta i han passat dues dècades des que van coincidir en aquell tren cap a Viena. Encara els queda una oportunitat?
Jesse i Celine són com aquelles parelles d’amics, dels que hem estat testimonis pas a pas de la seva relació. A “Antes del amanecer” vam veure com es van conèixer en un tren a Viena l’estiu de 1995. Eren dos joves viatjant per Europa. Vam ser testimonis de la seva nit deambulant pels carrers, entre converses. Vam veure l’inici del seu amor que, finalment, quedaria interromput en el temps, però amb una promesa de retrobar-se i vam perdre contacte.
Nou anys després, els nostres amics es retroben a París -no van fer-ho quan s’ho havien promès. Jesse és un escriptor famós fent promoció del llibre i es retroba amb Celine. A “Antes del atardecer” en Jesse i la Celine han madurat. Ja saben que hi ha somnis que es compleixen i d’altres que no i recuperen el seu amor, però un de més pausat, reflexiu però també més arriscat. Aquest cop sí, decideixen fer el pas, sobretot Jesse i es donen l’oportunitat que l’altre cop no es van atrevir.
I ara ens arriba la tercera part “Antes del anochecer”, la fi de la trilogia. Els nostres amics ja han arribat als quaranta. Arriba el moment de mirar al passat i fer balanç de què volien i que han aconseguit. També és moment de mirar el futur i decidir com continuar, i quins sacrificis estan disposats a fer per mantenir-se com a parella. Per Jesse i Celine han passat nou anys des de la última vegada que els vam trobar a Paris. Ara són una parella amb fills, dues nenes bessones i estan passant les seves vacances a Messènia, a la península del Peloponès a Grècia, a casa d’un amic escriptor. El relat arrenca quan Jesse deixa al seu fill -de l’altre matrimoni- a l’aeroport, després de passar l’estiu junts. A partir d’aquest moment, esclatarà el conflicte: Jesse troba a faltar al seu fill i no vol perdre’s la seva adolescència. Celine no vol deixar una feina prometedora a Paris per viatjar als EEUU.
“Antes del amanecer”, “Antes del atardecer” i ara, ens arriba el desenllaç imprescindible i necessari de la trilogia romàntica indie més memorable del cinema contemporani escrita i dirigida Richard Linklater. Un guió coescrit amb els seus dos actors protagonistes: Julie Delpy (‘Flores rotas) i Ethan Hawke (‘Gattaca’). Un desenllaç volgut per molt que ens faci pena.
“Antes del anochecer” recupera les converses interminables de Jesse i Celine, amb Julie Delphy i Ethan Hawke interpretant a aquests dos personatges que els senten com un vestit fet a mida. Ho fan amb una naturalitat que fa sentir a l’espectador còmode. Sobretot els fa creïbles com a parella com si ho fossin realment des de fa vint anys. Les converses són ara però, més madures, sobre un amor que ja porta temps de rodatge i hores -bones i dolentes- viscudes i que ara està sotmès a la prova de si pot ser per tota la vida i els sacrificis que pot o no suportar. Les converses ja no són idealistes, somiadores, són més agredolces, amb més per tirar-se en cara entre la parella. Converses que no han perdut aquell punt de complicitat que fan somriure a l’espectador res del que parlen li resulta aliè o llunyà.
“Antes del anochecer” és un desenllaç necessari, imprescindible per tots aquells que van veure les dues anteriors. Un film per veure amb un somriure als llavis i compartir, de nou, amb una parella amiga les alegries i les penes amoroses en un pas més en les seves vides. Un pas seu, però que podria ser meu, teu, nostre. En teoria, no en tindrem més, però no em faria res retornar aquesta parella als 60 parlant, discutint, rient, però sobretot vivint i compartint.
Envía una resposta