A Jung Henin li agrada que el cridin només pel seu nom de pila. Sota el nom de Jung, i només Jung, signava l’any 2007 la novel·la gràfica autobiogràfica “Coulor de peaus: Miel”, editada en castellà un any després per Editorial Rossell amb el títol de “Piel Color Miel”. En el còmic Jung explicava com la seva infantesa i adolescència van estar marcades pel fet de que ser un “nen coreà adoptat per una família belga”, fàcil de dir però gens de viure-ho. En la recerca del seu lloc a a la vida i en el continuu intent de definir-se com a individu, Jung Henin va perdre el Henin i gairebé també el Jung.
“Approved for Adoption”, vista en els darrer DocsBarcelona, és el següent pas de Jung de redefinir la seva personalitat. El film és una rara avis dins qualsevol festival. Mig documental mig pel·lícula d’animació “Approved for Adoption” no para de participar en festivals de les dues categories, amb una sempre bona acollida. I és que aquesta és una pel·lícula entranyable, agredolça i bella.
Per portar a la pantalla el seu còmic, Jung va comptar amb l’ajuda de Laurent Boileau, que co-dirigeix el projecte. Boileau va agafar la història personal de Jung, va confiar en ella i sense trair-la la va fer més universal. En el seu trasllat de format els membres de la família adoptiva de Jung guanyen en personalitat, així com en el seu grau d’interrelació. El fet de l’adopció guanya en dramatisme i focalitza l’atenció en les relacions entre pares i fills. De fet, Jung dedica el films a totes les mares. Més enllà de la mirada infantil i adolescent pròpies del còmic, en el film a banda intervé la mirada adulta, i ho fa a través del propi Jung, que amb motiu del documental va viatjar per primer cop des de la seva marxa a Corea. Un viatge emocional que desperta en Jung noves sensacions.
Jung no pisava terres coreanes des de la 1971, quan va ser adoptat per una família belga amb quatre fills propis. En aquella època adoptar un fill coreà era gairebé una moda, i les famílies de classe mitja-alta anhelaven tan ampliar la família amb un marrec d’ulls ametllats com fer-se amb el darrer model de cotxe unifamiliar. Molts dels adoptats en aquella època van patir com Jung problemes d’identitat que afecten a altres àmbits de les seves vides, i no tots van saber resoldre’ls. El índex de suïcidi entre els adoptats coreans és bastant alt. Ni l’entorn rural nostàlgic ni les bones intencions de les noves famílies poden ocultar el fet de que són diferents a la resta, i els malsons es tornen habituals.
Realitat i reflexió que combinen tan bé com ho fan els diferents recursos. Dibuixos d’animació 2D i 3D, acció en viu, arxius històrics i familiars… recursos que s’intensifiquen els uns als altres malgrat que de vegades en mesclin massa alegrement, i que definitivament fan d’aquesta una biografia tan diferent com especial.
Envía una resposta