Què succeeix als pobles turístics en temporada baixa? Són tan avorrits com ens pensem? “Una semana en invierno”, llibre pòstum de Maeve Binchy, ens explica el que passa a Stoneybridge, un poblet de la costa d’Irlanda durant una setmana d’hivern quan les seves platges no estan plenes de turistes.
Chicky Starr és una noia que viu a Stoneybridge; els seus pares volen un futur per a ella al poble, casada amb un noi d’allà i treballant per la fàbrica tèxtil. Però ella aspirava a més i quan coneix a Walter, un americà que estiueja a Stoneybridge no s’ho pensa gaire i marxa amb ell a Nova York. L’estança a Nova York no surt com ella esperava però no es sincera amb la seva família i els hi ven la vida que li hagués agradat tenir. Cada any torna una setmana a Stoneybridge per veure als seus pares i continuar alimentant la falsa vida de somni que havia fabricat a Nova York. Fins que en una d’aquestes estades, se li presenta l’oportunitat d’arreglar Stone House, una antiga casa sobre un penya-segat i convertir-la en un hotel tranquil i agradable on la gent aconsegueixi desconnectar de les seves vides i recarregar piles. Aquesta novel·la ens explica la història de les persones que aconsegueixen convertir Stone House en un hotel i dels seus primers hostes que gaudeixen d’aquesta primera setmana d’obertura a l’hivern.
“Una semana en invierno” és una novel·la d’històries, de personatges, la majoria entranyables, que guanyen la teva atenció i complicitat ràpidament. La prosa de Binchy és molt agradable de llegir, fàcil i càlida, t’endinses en les històries sense adonar-te. A cada capítol explica a partir de flashbacks la vida de cada personatge i el motiu pel que han acabat a Stoneybridge. Trobo a faltar referències temporals, entenc que el llibre passa a l’actualitat perquè menciona moltes vegades internet però amb els salts en el temps, hi ha moments que et perds en quina època estàs i quina edat tenen els personatges.
Es tracta d’una novel·la coral, en sentit estricte perquè li dedica a cada personatge només un capítol per explicar la seva vida mentre que a la resta del llibre només surten mencionats. Chicky Starr és l’única que apareix a totes les històries perquè els capítols acaben amb l’arribada a Stone House dels diferents hostes. El desenvolupament de personatges està molt ben aconseguit, ja que t’identifiques bastant amb tots, entens les seves decisions i sentiments. Aquesta introducció als personatges tan extensa provoca que quan penses que ha de començar la història i el nus de la narració s’acaba el llibre. Tots els capítols són presentacions de nous personatges breument esmentats anteriorment i quan ja els coneixes a tots finalitza la novel·la amb un paràgraf de conclusió.
Maeve Binchy sabia com explicar històries quotidianes i aconseguir que els lectors simpatitzessin amb els seus personatges i volguessin saber més de la seva vida. Precisament això és el que em falta: un motiu per aquesta reunió, més interactuació entre aquestes persones tant interessants, gaudir més temps de tots ells, un final menys precipitat… Tot i això, tinc curiositat per llegir llibres anteriors de l’autora perquè la seva forma d’explicar històries és amena, molt agradable i aconsegueix que desitgis viatjar a Irlanda tant a l’estiu com a l’hivern.
Editorial: Plaza & Janés
ISBN: 9788401354557
Pàgines: 368 pàgines
Preu: 17,90 € / 10,99 € (epub)
Maeve Binchy (1940-2012) va néixer i es va criar a Dublín. Llicenciada en història per la University College Dublin, va exercir de professora en diferents escoles per noies, mentre als estius escrivia articles de viatge. Entre les seves novel·les destaquen: "Círculo de amigos", "El lago de cristal", "Ecos del corazón", "Tara Road", "Una casa en Irlanda" o "Bajo el cielo de Dublín".
Envía una resposta