Sónar de Dia

La segona jornada del Sónar escara va ser  més calorosa. Seguint la nostra guia, havia de passar gairebé tota la tarda en el SonarVillage, així que hauria de procurar d’alternar sol i ombra si volia arribar tot dret a la cita de la nit.

Tot i la previsió, el Sonar de Dia de divendres va començar tranquilet. Ens quedava per conèixer el SonarComplex, una sala auditori que no sembla encaixar gaire amb les actuacions més mogudes. Una sala reservada a aquells directes que es gaudeixen assegudets i sota la frescor del seu aire condicionat. No és precisament l’ambient que podríem esperar per una actuació dels Jansky, però allà hi eren, en Jaume amb el teclat i la flauta travessera, i la Laia, vestida de bany amb un parell de pompons als malucs. Imatge esperpèntica i màgica a parts iguales, però indubtablement molt acorde amb la del festival d’enguany. El seu disc “Un big bang a la gibrella” va ser el protagonista del setlist del seu directe en format recital, tot i que també hi va haver espai per recuperar alguna de les seves maquetes, o fins i tot cantar en rus amb el tema “Nosaltres volem ballar”. Nosaltres també en volíem, però les butaques ens ho impedien. Això sí, podíem aplaudir, i ho vam fer de valent.

Jansky al Sónar 2013

Abans de trepitjar el SonarVillage, visitem el SonarHall. I és que allà hi eren els Za!, la parella musical de Terrassa formada per Papa duPau i Spazzfrica Ehd, que fa poc ens van cridar l’atenció amb el seu disc “Wanananai”. Un disc que no s’acaba d’entendre fins que no veus el seu directe. Sentit de l’humor, poca vergonya i molta potència per electritzar l’ambient amb guitarra i bateria plenes de referències. Sonen industrials, sonen metàl·lics, sonen durs però amb fusió, i és que de cop i volta tan et fiquen un jazz com sonen africans. Una canya!

Za! al Sónar 2013

Ara sí. Toca instal·lar-se en el SonarVillage. Fa calor, i segons el dresscode general sobrava la samarreta. Vestits o no, La Bien Querida arribava per fer-nos gaudir del seu directe. Que guapa! Estilàs a tort i a dret: En la forma de vestir, en el seu pentinat, però sobretot en la forma amb la que es fa amb l’escenari. Guitarra, percussió o micro són els seus complements. Els temes millor rebuts reflecteixen l’èxit del seu darrer àlbum, “Ceremonia”. Impossible resistir-se a cantar i ballar “Arenas movedizas” o “A veces ni eso”. També vam celebrar que recorregués al seu “cancionero popular” per revifar ja clàssics com “De momento abril”. Llàstima que la qualitat del so no els va acabar d’acompanyar.

La Bien Querida en el Sónar 2013

La Bien Querida abandona l’escenari, però la bellesa no. I és que hi pugen las Sísý Ey, de les que teníem poques referències. Ens van dir que ho van petar en el Sónar de Reykjavik i que desbordaven talent. De fet el seu senzill “Ain’t got Nobody” és tant apetitós que al sentir-lo venen ganes de més. I finalment havia arribar el moment d’esbrinar quin era aquest “més”. Quedava constatat, efectivament a banda de maques aquestes noies tenen molt de talent. Bones veus que es posen al servei de temes que troben ràpidament el “on” per fer moure la nostra màquina de ball. Hi ho van aconseguir. Ara sí s’hi respirava ambient festiu. El seu debut està a punt de ser publicat, així que segurament us tornarem a parlar d’elles ben aviat.

Sísý Ey al Sónar 2013

Canvi de terç. Passem del glamour islandès de les Sísý Ey al salvatgisme made in London dels inquiets Foreign Beggars. Els moviments sexis van donar pas al bot continuat a ritme de rap, grime i dubstep. La calor sufocant ho era en excés i els artistes tiraven ampolles d’aigües al públic, una per cada no sé quants mils. Però tan se val, el públic anava ben reforçat amb els seu combinat màgic de cervesa i d’èxtasi musical (o no).

Foreign Beggars al Sónar 2013

No sé si Jamie Lidell anava reforçat de la mateixa manera, perquè de calor semblava tenir-ne ben poca. Vestit de negre i amb una gavardina d’aquestes llargues a conjunt, sembla que la coherència no entra dins el pla de vida d’aquest home. I davant la incoherència la versatilitat, ja que tan aviat et marca un soul com s’en va l’electro o del funk salta al drum. Un tot plegat que acaba resultant irregular, sobretot després d’haver tingut sobre el mateix escenari als Foreign Beggars feia uns minuts.

Jamie Lidell al Sónar 2013

Apa. Marxem cap a Hospitalet que toca estrenar el Sónar de Nit.

Sonar de Nit

Encara no tinc clar sí l’èxit de convocatòria dels Kraftwerk en el Sónar de la nit de divendres té més a veure amb la indiscutible importància del seu treball en el món de la música electrònica o més aviat es deu al 3D del show que els acompanya. Qui no s’ha fet la foto oficial de la nit amb les cartró-ulleres posades? El fet és que es respirava la sensació de que allà s’estava vivint un moment històric del que nosaltres formaven part. Les videocracions en 3D tampoc és que fossin res de l’altre món, i les condicions per veure-les tampoc eren les idònies, però el “flipe” en colors (mai millor dit) era general, sobretot quan els temes que sonaven eren clàssics com “The Robots” o “The Model”. Un show que es va allargar durant unes dues hores però del que alguns en vam tenir prou abans. Com si fossin cants de sirenes els noms de Bat For Lashes i Nicolas Jaar en empenyien cap a altres escenaris.

Kraftwerk al Sónar 2013

El Nicolas Jaar tenia molts punts per convertir-se en el set de la nit. Les seves actuacions en edicions passades del Sónar ens havien deixat molt bon gust. “Què guapo que és!” deien moltes de les presents quan encara feia proves de só sobre l’escenari. Aviat va deixar de trencar cors per rebentar oïdes amb les seves pujades de bass. Hi havia tanta gent i la sessió esdevenia tan planera que al final Bat For Lashes va ser la millor opció post-Kraftwerk. Natasha Khan sí que va trencar cors aquella nit, i ho va fer amb sensualitat i elegància (quins vestits!), amb dolçor i molt de carisma, però sobretot amb unes interpretacions i temes impressionants.

Nicolas Jaar al Sónar 2013

Però el millor de la nit no havia arribat encara. Ho faria de seguida de la mà dels Two Door Cinema Club. Pop indie ballable per donar-ho tot a sobre i a baix de l’escenari. Energia contagiosa en un directe impecable en el que la banda irlandesa va alternar temes del seu darrer àlbum “Beacon” amb d’altres extrets dels seu debut “Tourist History”, com “Something Good Can Work”, “I Can Talk”, “Undercover Martyn” o “What You Know”, amb les que van aconseguir els moments més àlgids de la nit.

Two Door Cinema Club al Sónar 2013

Llàstima que per veure als Two Door Cinema Club ens hàgim hagut de perdre la festa muntada pels Major Lazer, de la que només vam poder gaudir els darrers minuts. Minuts suficients per saber que allà s’havia muntat una de ben grossa. De fet el final perfecte d’aquella nit haguessin estat aquells minuts, perquè res del que vindria després ens donaria tanta energia com el gamberrisme de Diplo i Switch. Ni Skrillex ni òsties, amb perdó de l’expressió.

[Fotografies: Iker Zarallo Peretó]

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada