Ja sabeu cóm ens agrada el seu disc debut “Un big bang a la gibrella”. També sabeu que són una de les nostres actuacions imprescindibles per aquests Sónar. Els Jansky estaran divendres a les 14.00h. en el SónarComplex per fer el seu saborós vermut de poesia i electrònica, i nosaltres hem aprofitat l’avinentesa per, amb la Laia i en Jaume, treure’ls una mica més de suc.

Jansky

El nom de Jansky ha entrat al 2013 amb força. Primer es publica “Un big bang a la gibrella”, i aviat us tindrem en el Sónar. Però que és això de Jansky? Quin va ser el Big Bang que l’ha fet possible?

Karl Jansky era un paio molt curiós i tossut que no va parar fins descobrir que els cossos celestes emeten sons que interferien en les línies telefòniques. I el nostre big bang es va donar en conèixer allò què feia cadascú de nosaltres dos un estiu que teníem un piano i un ordinador a mà. Des d’aleshores hem passat més de dos anys investigant la manera de fusionar el vers i la música tal i com nosaltres els sentim: com un tot sense interferències.

Definiu el vostre so com a “Electroversia”. Però com definiu això de l’electroversia?

L’electroversia és la fórmula de les nostres cançons: temes composats a quatre mans, que en directe ens permeten deixar les portes obertes a la improvisació amb paraules i instruments, .

Ens interessa l’aspecte “viu” de l’electrònica tant en la producció com damunt de l’escenari, per això mesclem els ritmes programats amb els seqüenciadors. No volem fer cap exercici d’estil, sinó transmetre les nostres impressions i sensacions exclusives, i alhora fer-ho d’una manera molt física.

Jansky Artwork

Es costum preguntar als nous grups sobre les seves influències musicals, i volem saber-les, però en el vostre cas suposo que hem de parlar també de poètiques, no?

Jaume: Deixant de banda l’estil, sempre m’han inspirat els artistes que proven de re-inventar. Recordo el primer cop que vaig escoltar John Cage, Lee Scratch Perry, Miles Davis, Burial, The Meters, Underworld, Rahsaan Roland Kirk… També recordo perfectament el primer cop que vaig llegir a Miquel Bauçà.

Laia: Lu britànic, des d’en Bowie i la PJ Harvey, passant per Sylvia Plath; els punks, tant britànics com soviètics, i Marina Tsvetàeva; i Beck, el bestiari de Jethro Tull, etc.

El vostre primer senzill, “La masovera se’n va a l’espai” compta ja amb el seu videoclip, i ens encanta. Quina és la seva història? I per què no el trobem a YouTube?

La revista Rockdelux el va tenir en exclusiva una setmana, però ara ja l’hi podeu trobar! És una feinada de l’equip de Komposit Studio. Nosaltres coneixíem l’obra fotogràfica del director, Pablo Attfield, i a ell també li agradava la nostra música, de manera que vam decidir fer el viatge de la masovera plegats. La idea era mostrar el grup buit d’artificis, com un home i una dona de les cavernes, i que la figura de la masovera fos una mena de deessa sortida de la terra, a la qual haurem de retre culte altre cop en el futur. Hi ha col·laborat molta gent, perquè l’estètica ho requeria: el disseny i creació de l’armadura de la masovera, les estrelles (sortides d’una caixa de cartró amb perforacions), la gravació de les meduses vives al PalmaAquàrium, els gràfics…

JanskySuposo que ara teniu el cap ple de projectes. Podeu explicar-nos una mica per on passen?

La intenció a curt termini és moure’ns en directe tan enllà com puguem: després del Sonar tocarem al Manrusionica dia 29 i al juliol participem al Kregi Sztuki, un festival multidisciplinar que se celebra a Polònia i la República Txeca. D’altra banda, ja tenim molt material que no forma part del disc i que ens agradaria polir i mostrar, per tant segurament a finals d’any o principis del 2014 traurem una altra referència.

El fet és que no pareu. Fa poc veu penjar a Internet amb descàrrega gratuïta cantat en rus, un tema fantàstic. Però com se us acut cantar en rus?

Laia: És una versió dels Kinó, una banda soviètica dels ’80 que m’encanta. Jo sóc traductora de rus i em venia molt de gust compartir la prou desconeguda escena musical d’aquest territori.

Jaume: Feia temps que voliem fer una versió. Na Laia em va descobrir Kinó i la cançó Tansevats ens cridava molt l’atenció. El dia que la va traduir va ser definitiu: “no sortirem d’aquest forat, però ens és igual; nosaltres volem ballar”.

A qui anireu vosaltres a veure al Sónar? i no s’hi val dir que ho veureu tot menys la lluna.

Ana: Home, els Kraftwerk els anirem a veure segur i els Pet Shop Boys, també. Però també tenim moltes ganes de sentir els directes de Nicolas Jaar, AlunaGeorge o C2C i curiositat per veure la Barcelona Laptop Orchestra. Els bailoteos de dissabte ens els pegarem amb Paul Kalkbrenner.

Jaume: Ah, i jo no em penso perdre els Jurassic5!!

Moltes gràcies. Ens veiem al Sónar.

Gràcies a vosaltres per l’interès!

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada