[H]Works – La Finestra Digital

[H]Works

2013-06-12

7Valoració

Bernardi captiva als espectadors de la Biblioteca de Catalunya amb una interessant i estripada proposta de ‘La tragèdia de Hamlet, Príncep de Dinamarca’ de William Shakespeare. Un projecte que porta cap al més enllà d’allò imaginable. Combina en dues parts el cos i la veu. Sis idiomes harmonitzen musicalment el text. Són els treballs de Hamlet al Festival Shakespeare de Barcelona: [H]Works.

El festival, que ressorgeix amb la Xa edició –la última va ser el 2010¬– va a càrrec de Montse Vellvehí, Sandra Monclús, Oriol Broggi i Julio Manrique. Presenta un cartell que funciona segurament pel fet de ser Shakespeares que desperten nous ambients sens dubte, i que lahora pertanyen a la contemporeneïtat encara que van ser escrits AL S.XVI.
Al meravellós espai, seu de La Perla 29, es veu durant uns trenta minuts una plataforma molt fina on hi preval el moviment, la dansa; uns trenta minuts més, seguits i amb els peus nuus sobre la terra, tres actors i el director italià fan predominar la veu, la vibració. Moreno Bernardi presenta ‘7 DANCES FOR H.’ com a solista, on desenvolupa les línies dels braços en l’espai de forma extrema i molt poètica. L’acompanya una música encantadora de Benet Casablancas i una veu britànica en off tot recitant fragments claus de l’obra en qüestió, que estan certament encadenats l’un amb l’altre a través de la proposta de Casablancas. En aquest cas, la veu, el so, fa funcionar el cos. A ‘RADIOHAMLET’ és el cas invertit, el beat corporal engega la veu i la musicalitat d’aquesta. En aquesta prodigiosa creació hi són partícips Jaume Madaula, Ilona Muñoz i Mònica Portillo.

‘7 DANCES FOR H.’ plasma en tercer pla una tela amb un lloc de blaus, tons groguencs i llibertat excessiva; en segon pla dues ombres que formen part de la presència escènica junt amb el coreògraf i ballarí; en primer pla, la senzillesa de la creació, donada per l’absència de formalismes i estètiques imposades, la qual realça la plenitud i pes d’aquest buit. Ocupa el tot –no només de la plataforma, sinó també de la biblioteca– sense haver de recórrer útil o inútilment l’espai. Gràcies a la poètica tan pura, s’hi pot veure la persona i l’artista, el músic i la persona que parla en off, s’hi pot veure una de les moltes grans ànimes de Shakespeare.

Després d’uns primers aplaudiments entra un cor de tres rítmic a base del vers shakespearià. Impacte en el moment d’escoltar el que poden arribar a crear a veus de diferents timbres, tonalitats, canterelles, intensitat i aires. Redescobreix el text en el lloc per on ha estat fet: el teatre. És un joc que pot no ubicar a la majoria, però es surt extasiat del control sobre el text, veu, idiomes i escolta que tenen els quatre intèrprets (Bernardi, Madaula, Muñoz i Portillo).
Són una sèrie de treballs on s’hi crea una expectativa d’espera, de canvi, de nous inputs i resulta ser que durant trenta minuts el que es fa més interessant és la intensitat a la que s’arriba. La combinació d’ambdós treballs hauria estat espectacular perquè la feina ja feta és impecable.