Els nostres amics de Fanbooks han estats els responsables d’editar a casa nostra i en català el còmic “Amy Winehouse”, un “biopic” amb guió de Patrick Eudeline i vinyetes de Javi Férnandez, dibuixant català de 31 anys establert a Granada i autor de la obra “Un buen hombre” i de projectes per a la Marvel i la DC, així com algunes novel·les gràfiques per la Kikstart. El seu currículum que no para de créixer i nosaltres no hem volgut perdre l’ocasió d’entrevistar-lo.

Com arriba el projecte a les teves mans?

Doncs més o menys com comencen totes aquestes coses. Un dia rebo un mail del meu representant informant-me de la possibilitat de fer un “biopoc” d’Amy. Acostumat a fer còmics d’altres temàtiques, diguem menys fidels a la realitat, he de reconèixer que et dona una mica de vertigen, no només per la temàtica, si no també perquè saps que és un tema en el que, potser, molta gent aliena al còmic posarà la seva mirada. Així que una vegada passat aquell temps d’incertesa, t’animes perquè saps que per d’amunt de tot és un repte. I del que segur n’aprendràs. I així va estar. Vaig aprendre, vaig patir per arribar als terminis de d’entrega i una vegada finalitzat m’ha aportat molt bons moments, alguns d’ells mai m’hagués pogut imaginar viure sent un dibuixant de còmics.

Com a dibuixant, fins a quin punt has tingut llibertat creativa? El guió marca molt les pautes o condiciona més el fet de que es tracti d’una història real?

Doncs les pautes que marca un guió depenen molt del guionista amb el que treballes. Alguns només t’indicaran què passa a cada pàgina, altres el que succeeix a cada vinyeta. En el cas d’Amy, i el més freqüent en la meva curta carrera, es tracta d’aquest segon tipus de guionista. Així que no em va suposar res de nou.

Portada i vinyetes d'"Amy Winehouse", per Javi Fernández

Què sistema de dibuix has fet servir? Ets més de ploma o estàs totalment digitalitzat?

Doncs en això he de reconèixer que sóc un romàntic del tradicional, la sensació que tinc quan acabo una pàgina de còmic i la tinc en paper, no és equiparable, almenys per mi, a quan l’acabo en digital. Tot i així aquest còmic m’ha ajudat a conèixer una mica més el treball digital. És de la meitat del projecte cap a endavant, més o menys, quan vaig començar a treballa en digital, i tot i que he de reconèixer que en té moltes avantatges, no és res que ara per ara m’acabi de fascinar. Qui sap en un futur però per ara prefereixo el mètode tradicional.

Abans d’”Amy Winehouse” el còmic, quina havia estat la teva relació amb Amy Winehouse , el personatge?

Doncs abans de fer aquest àlbum, la meva “relació” amb Amy no anava més enllà que la que hagués pogut tenir qualsevol; veure els videoclips, escoltar cançons a la ràdio i que arribessin a les meves oïdes certes aventures de la cantant. I la veritat, me n’alegro de que hagi estat així, ja que quan vaig abordar el còmic i el procés creatiu, em va sorprendre de gran manera tot la personalitat que ja des de petita mostrava. Va ser una gran sorpresa conèixer la seva vida més profundament.

"Amy Winehouse" per Javi Fernández.

En quant al còmic, quins han estat els teus principals referents?

Doncs tothom i ningú. Hi ha moltíssims autors en els que em baso a dia d’avui, des d’un dibuixant de manga, a un altre europeu o del mercat americà. O fins i tot directors de cinema! Les influències per al còmic no només acaben en els companys de professió, és més, crec que un autor de còmics s’enriqueix molt més encara si dirigeix la seva mirada molt més enllà del còmic.

Com vas acabar en aquest món sòrdid del còmic?

Doncs, la veritat, me n’alegro de que em facis aquesta pregunta. La meva vida laboral no va començar ni molt menys amb els còmics, abans d’això tenia treballs decents; vaig fer de sexador de pollastres i altres bèsties menys honorables. Passat un temps, aquell món s’em va fer petit, volia evolucionar, alguna cosa dins meu em deia que podia arribar encara més alt. Què equivocat que estava, vaig acabar dibuixant còmics. El que va venir després, no puc parlar-ne perquè he tinc els drets venuts per a una sèrie de una cadena pública.

Formaran part aquests dibuixos dels futurs projectes de Javi Fernández?

Quin consell donaries a tots aquells apassionats al dibuix que vendrien la seva ànima per dedicar-se al còmic?

Paciència i passió! Una vegada un amic em va dir; això és una carrera de fons, no s’ha de tenir pressa sinó tenacitat. Jo aleshores estava començant i no m’acabava de convèncer el seu consell; “ha d’haver-hi alguna cosa que pugui fer per alleugerar el camí”, vaig pensar. Avui, quan han passat ja alguns anys d’aquell consell, és quan ric per tota la raó que ell tenia i quant d’equivocat estava jo. No existeixen dreceres, el fonamental és el dia a dia, el tenir el valor i la resistència de no flaquejar és el que necessita quelcom que comenci per arribar a la seva meta.

Quins nous projectes duus al teu portafolis?

Doncs uns quants, alguns d’ells ja en la seva recta final i d’altres que tot just comencen. Tots són pels EE.UU. i espero que arribin també aquí, ja que em sento molt orgullòs del treball que estic fent en aquests projectes.

Sort amb tots ells i felicitats per la teva feina.

Gràcies a vosaltres pel vostre interès!

[Veure l’entrevista original en el castellà]

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies