Ben Wheatley és un director amb presència regular a festivals però desconegut pel gran públic. La seva feina com a director a la televisió precedeix a una pel·lícula, “Kill List”, que va passar per Sitges l’any 2011. “Kill List” ens explica una història fosca i dramàtica que a priori es distancia molt de “Turistas” (“Sightseers”), una comèdia negra que gràcies a les entusiastes crítiques ha aconseguit estrenar-se als cinemes.
La pel·lícula ens presenta Tina, una noia tímida que viu amb la seva mare. Tina coneix Chris, comencen a sortir i decideixen fer una ruta amb caravana per tenir un temps per ells i gaudir de la seva felicitat. El que es presentaven com unes vacances fantàstiques s’anirà convertint en un viatge ple de violència.
“Turistas” és una road-movie boja i descontrolada, una pel·lícula que parla de les relacions i de tots els secrets amagats. Però, a diferència de “Kill List“, es veu des d’un prisma bastant còmic, ple de situacions hilarants, tot i resultar molt salvatges. El que busca la pel·lícula és un humor salvatge i retorçat que connecta bé amb l’espectador perquè busca al petit sàdic que tots portem dintre, el que gaudeix amb l’excés i amb la irreverència però que a la vegada s’horroritza amb el gust de l’ésser humà per la violència.
Els dos actors protagonistes són també autors del guió, un text que manté la tensió i acompleix tots els objectius que es proposa. D’una banda presenta a la perfecció a uns personatges que resulten entranyables; a continuació, construeix una història d’amor rara però comprensible donades els circumstàncies vitals dels protagonistes. Un cop presentada la situació, la pel·lícula dona un gir inesperat que sorprèn primer però després s’endevina lògic si pensem una mica en les personalitats d’aquests individus.
Si el seu treball com a guionistes és molt bo, la seva forma de donar vida a Tina i Chris és encara molt més interessant. Alice Lowe i Steve Oram dibuixen uns personatges creïbles, plens de dubtes però feliços per estar junts i que canvien de manera coherent a mesura que avança el metratge. Entranyables, estranys però també salvatges aquests dos turistes veuen el món de manera diferent, com un somni boig i sense restriccions, i construeixen una realitat paral·lela on no existeixen els límits ni la lògica.
“Turistas” és una pel·lícula divertida però també un viatge cap a la més depurada expressió de la bogeria, resseguint les trajectòries d’uns protagonistes poc estables en origen. Humor políticament incorrecte i violència descontrolada són les característiques principals d’un molt bon film que, per sort, ha aconseguit trobar el seu lloc a la cartellera.
Envía una resposta