En un Auditori ple de gom a gom, l’OBC, comandada per Pablo González, va tancar aquesta temporada musical de forma immillorable amb un emocionant concert de ressons straussians, en el qual va despuntar el magistral violinista Benjamin Schmid amb una colpidora versió de la música “cinematogràfica” d’Erich Korngold.
Excel·lent idea, sens dubte, la d’acomiadar una temporada especialment intensa i memorable amb un concert inspirat en el talent musical de Richard Strauss, combinant partitures tan diferents com les del català Juli Garreta, l’austríac (nascut a Brno, avui dia República Txeca) Erich Wolfgang Korngold i, per descomptat, l’alemany Richard Strauss, genuí representant de l’evolució del Romanticisme tardà a la música de l’Era Moderna.
Pablo González i la seva orquestra van començar de forma espléndida escometent Les Illes Medes de Garreta, un compositor nascut a Sant Feliu de Guíxols, amb un evident talent musical, completament autodidacta, que va cridar l’atenció de figures tan diferents com ara Pau Casals o Igor Stravinsky. Garreta va ser sens dubte un gran admirador del Strauss més arrauxadament romàntic; una influència palpable en una obra orquestral que abasta nombroses sardanes i algunes obres de vocació simfònica com aquestes Illes Medes que vam poder escoltar en una enlluernadora versió. De forma diàfana, Garreta aconsegueix evocar el paisatge de la Costa Brava, de vegades serè com la brisa del mar, d’altres tempestuós com la tramuntana, en amb prou feines quinze minuts que van sonar a glòria.
A continuació, vam poder assistir al que, al meu entendre, va ser el moment més excels d’un concert de molta volada. Amb la complicitat de l’extraordinari violinista austríac Benjamin Schmid, l’OBC va brodar una bellíssima versió del concert per a violí i orquestra de Korngold. Com li va ocórrer a d’altres compositors europeus –d’Arnold Schonberg a Franz Waxman– Korngold va ser en certa manera “empès cap al Paradís”, a causa del seu origen jueu. En un Hollywood fascinat amb la música simfònica europea, el compositor –antic nen prodigi que havia aconseguit fascinar a autoritats musicals com Gustav Mahler o el mateix Strauss– va trobar la possibilitat de desenvolupar el seu exuberant estil inspirat en les acaballes del Romanticisme, en pel·lícules d’aventures al servei d’Erroll Flynn com “El capità Blood” o “Robin Hood”, o en drames com “Anthony Adverse” o “El llop de mar”. Amb un omnipresent i extremadament líric violí solista, en aquest concert, Korngold es permetia recrear alguns passatges d’algunes de les seves bandes sonores, convençut que la seva música creada per a Hollywood disposava de la suficient qualitat com per sonar a les sales de concerts. Schmid, un virtuós solista capaç de combinar amb naturalitat les sales de concert amb els recitals de jazz, va arrencar una tancada ovació del públic, que ell va saber agrair amb un generós bis.
Després del descans, l’OBC es va lliurar a una inspirada recreació del poema simfònic “Una vida d’heroi” d’Strauss; una peça singular i certament complexa d’interpretar, en la qual el compositor abandonava la seva habitual tendència a narrar peripècies d’herois aliens, per a, per primera vegada, abordar un exercici introspectiu com solia fer el seu col·lega Mahler. “Una vida d’heroi” reflecteix la seva particular visió de la creació artística. Strauss ens “descriu”, mitjançant la música, a un artista que esdevé heroi, que ha d’enfrontar-se als enemics encarnats en els mediocres i els envejosos, que troba una companya a la mesura del seu talent i ambicions, i que concep l’acte creador com un veritable “camp de batalla”. Música tumultuosa i catàrtica, bella i exaltada, que una OBC a ple rendiment va executar amb rotunditat, arrencant una cataracta final d’aplaudiments. Si tenen ganes de veure i escoltar aquest formidable concert no dubtin a acudir a la pàgina web de Medici.tv, on trobaran registrada la sessió del passat dissabte.
Tanquem doncs així les cròniques d’una temporada musical que, val a dir, ha estat especialment memorable. A més, en breu Pablo González i l’OBC ens presentaran ja la temporada 2013-2014 amb un programa molt especial que commemora els setanta anys de la creació de l’orquestra. Ja tenim ganes de més!
Envía una resposta