"Henry y Cato" d'Iris Murdoch
8Valoració

L’editorial Impedimenta, amb l’encert habitual, recupera una novel·la mestra de l’escriptora irlandesa Iris Murdoch, “Henry i Cato”, una narració bifront que ens descriu els dilemes existencials i les pulsions soterrades de dos amics de la infància, en un moment crucial de les seves vides.

El sexe és a tot arreu” va afirmar Iris Murdoch en una cèlebre entrevista publicada en 1990 en The Paris Review. Però, malgrat la rotunditat de la declaració, Murdoch no és una amant del sexe (literari) fàcil que tant s’estila últimament, sinó més aviat una gran escriptora, capaç de servir-se de la literatura per tractar de comprendre els misteris i subtileses de l’embull del desig, i de les sovint inexplicables pulsions que sacsegen de tant en tant als éssers humans en aparença més entenimentats. No és d’estranyar doncs que Murdoch sentís especial predilecció pels sensuals i prolixos relats del britànic John Cowper Powys –un escriptor, per cert, lamentablement molt poc editat per aquí– i, al mateix temps, pels escriptors que ella qualifica de “moralistes astuts”, com Charles Dickens, Fyodor Dostoievski o Lev Tolstoi. Els arravataments de desig i les cavil·lacions existencials conformen el centre primordial que regeix les vides d’Henry i Cato, els protagonistes d’aquesta excel·lent novel·la bifront que ara ens presenta –com ja és costum en una cuidada edició– Impedimenta. L’editorial –que recentment ha assolit els cent títols al seu catàleg– recupera així una obra major que els atzars de l’edició havien condemnat a la invisibilitat en les llibreries del nostre país, des de la seva última edició en Alfaguara; l’acurada traducció de la qual, obra de Luis Lasse, és ara feliçment recuperada.

Murdoch creia que una novel·la podia ser un regal per a la humanitat, un plaer innocent capaç d’apartar per un moment a la gent dels seus problemes i també del televisor. Alhora, el aparentment simple recurs d’una trama ben teixida –i aquesta per descomptat ho és–, plena de meandres narratius, sacsejades vitals dels personatges i frases glorioses, permet transcendir l’entreteniment sofisticat, per abordar –com abans ja ho va fer William Shakespeare– qüestions de calat moral. Sens dubte, la crisi de consciència (religiosa o no) és el gran tema d’aquesta obra, escrita just abans de l’encara més reconeguda “El mar, el mar”, protagonitzada per dos homes decidits a assolir formes de redempció personal que difícilment seran compreses o excusades pel seu entorn més proper. L’inici de la novel·la ja deixa ben clara aquesta voluntat de combinar la “novel·la d’idees” amb l’esperit reflexiu de l’escola de la millor morality play: Cato Forbes, amb una pistola a la mà, recorrent una vegada i una altra el pont ferroviari de Hungerford, com si fos un espai límbic entre les misèries d’aquest món i el judici sumari del “més enllà”, ens permet intuir que som a punt d’entrar en un espai literari sospitosament real, però replet de confusió moral i auto-conmiseració. No és d’estranyar que, per a un personatge tan moralment aclaparat com Cato, la por sigui alhora una font d’excitació; un confús desig tan desconcertant per a ell com la necessitat de dinamitar l’herència familiar que sent Henry Marshalson, el seu amic de la infància. Per a Henry la fugida als Estats Units va suposar, abans d’iniciar el relat, una anhelada tabula rasa vital; de la mateixa manera que, per a  Cato, ho va ser la sobtada conversió al sacerdoci, que ara sembla trontollar-se davant l’inexplicable enamorament que sent per un jove pinxo conegut com Joe El Guapo, que ronda sovint per la parròquia. Ara, tots dos personatges es troben de nou en una cruïlla, escenificada magistralment mitjançant anades i vingudes, trajectòries erràtiques i trobades casuals, epifanies pictòriques (Max Beckmann i també Tiziano) i amoroses, àrdues discussions amb els seus congèneres i algun que un altre episodi catàrtic que és millor no desvetllar per no interferir massa en el plaer de la lectura. No malgastin l’ocasió d’aproximar-se a una gran escriptora com Murdoch. Novel·les com “Henry y Cato” proporcionen plaers literaris poc freqüents –estil, argument i reflexions de qualitats superlatives– avui pràcticament extingits.


Editorial: Impedimenta
ISBN: 978-84-15578-54-3
Pàgines: 448 pàgines
Preu: 23,95 €

Iris Murdoch va néixer a Dublin, però quan tenia unes setmanes de vida, els seus pares van marxar a viure a Londres. Va estudiar literatura clàssica, història antiga i filosofia. Va treballar com a professora mentre escrivia novel·les, la primera "Bajo la red". Iris Murdoch és l'autora d'obres com "El castillo de arena", "La campana" o "El caballero verde". L'any 1997 va rebre el Golden Pen Award per tota la seva carrera.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies