El duet format per l’actriu Zooey Deschanel i el músic M Ward tornen amb un nou disc ple de cançons que segueixen mantenint el to i l’esperit dels seus dos discos anteriors. Composicions agredolces, que mostren tristesa i malenconia, mentre que en el seu fons musical s’apropen als anys seixanta amb veneració.
De principi a fi el disc ens parla de l’amor i la falta d’aquest, d’un cert punt de venjança (“I’ve got your number, son” ), remordiment (“Never Watned your love” – “Take a win, take a fall, I never wanted your love but I needed it all”) i nostàlgia d’aquell amor que no va funcionar (“I could’ve been your girl”, – “Cause I could’ve been your girl, and you could’ve been my four leaf clover, if I could do it over I’d send you the pillow that I cry on”). La narrativa del disc està clara sobretot si tenim en compte que aquest és el primer album des de que Deschanel es va divorciar de Ben Gibard en 2011. Fer connexions sempre és arriscat però en aquest cas el to d’alguns de les cançons és bastant simptomàtic d’aquesta situació.
Musicalment les cançons estan molt treballades, partint de ritmes propis dels anys 60 i construint un pop senzill amb coros i harmonies vocals que aporten frescor i donen volum a totes les cançons. Hi ha temps també per variacions com el to disco de “Together” o la versió (en francès) de l’èxit de Blondie, “Sunday Girl”.
Alguns temes excel·lents com “Baby” o “Turn to white” s’uneixen a alguns no tan necessaris com “London” o “Hold me, thrill me, kiss me” però en general el “Volume 3” de She & Him és un disc fantàstic, que estranyament anima amb el seu to proper a la tristor i que transporta a altres temps, altres llocs i moments més feliços. Un retorn encantador que demostra que la parella té molt clara la seva carrera i fan els deures per millorar de forma contínua.
Envía una resposta