I ens vam equivocar tots. A Spielberg i el seu jurat també els va encantar la historia d’amor de 3 hores entre dues noies amb escenes de sexe explícit de ‘La vie d’Adèle’.
Era la preferida de tota la crítica, el dia anterior s’havia endut el premi FIPRESCI, però la opinió general entre la crítica era que no es veia a Spielberg, Ang Lee o Nicole Kidman premiant una pel.lícula com la de Abdel Kechiche. Però és que a més, i donat que la pel.lícula que guanya la Palma d’Or, no pot rebre cap altre premi, han mencionat de manera explícita, i merescuda el treball de les seves dues protagonistes, Adèle Exarchopoulos que està extraordinària i Léa Seydoux. Quelcom similar al que va pasar l’any passat amb ‘Amour’ i Emmanuelle Riva i Jean-Louis Trintignant.
El Gran Premi del Festival ha estat per ‘Inside Llewyn Davis’ dels germans Coen que merescudament no se’n van de Cannes amb les mans buides. Sonava en els apartats al millor director, millor guió o millor actor per Oscar Isaac, però aquest premi és també una justa recompensa per l’excel.lent film dels Coen en el seu conjunt.
La que semblava que podía ser l’aposta d’un jurat presidit per Spielberg, per tractar el tema de la familia, la japonesa ‘Like Father, Like Son’ de Hirokazu Kore-eda, s’emporta també un merescut Premi del Jurat.
Sense cap mena de dubte, un dels premis més discutits és el del millor director pel mexica nascut a Barcelona Amat Escalante per ‘Heli’. És indiscutible que el millor d’aquesta pel.lícula és la tasca de direcció i que la primera hora és exemplar, però en la seva part final, la pel.lícula perd gran part de la seva intensitat, si bé aquest fet és més atribuïble al guió que a la direcció.
I tampoc s’esperava el premi a la millor actriu per Berenice Bejo per ‘The Past’ d’Asghar Farhadi. De tota manera, tampoc hi havia moltes més candidates donat que la parella protagonista de ‘La vie d’Adèle’ no se’l podia endur perquè la pel.lícula de Kechiche havia guanyat la Palma d’Or.
On si estava el tema més complicat era en l’elecció del millor actor. Es parlava, i molt, del protagonista de ‘Inside Llewyn Davis’, Oscar Isaac, de la parella protagonista de ‘Jimmy P.’, de Michael Douglas a ‘Behind the candelabra’ o de Tony Servillo a ‘La Grande Bellezza’, però al final qui s’ha endut el gat a l’aigua ha estat Bruce Dern, pel seu pare senirl a ‘Nebraska’ d’Alexander Payne. I no seria d’extrañar que aquest fos el primer premi de molts que estan per venir i qui sap si no acabaran amb l’Oscar.
Finalmente el premi al millor guión, en una altra deciió força discutida, ha estat pel xinès Jia Zhangke per ‘A Touch Sin’, quan hi havia altres treballs que semblaven molt més mereixedors de premi, com el dels germans Coen a ‘Inside Llewyn Davis’ o el de Roman Polanski i David Ives a ‘Venus in fur’.
En definitiva, uns premis molt repartits, cap pel.lícula s’enduu més d’un premi, en els que la millor pel.lícula s’ha emportat el premi més important i sense cap disbarat a destacar, tret potser de l’oblit de ‘La Grande Bellezza’.
Envía una resposta