The trip
6Valoració

Michael Winterbottom, Steve Coogan i Rob Brydon, forman un tercet de luxe en l’ humor britànic. A “The trip” director i actors repeteixen l’experiència de treballar junts després de “24 Hours Party People” i “Tristram Sandy: A Cock and Bull Story”.

Michael Winterbottom va fer una singular adaptació al cinema del clàssic de Laurence Sterne, donant com resultat “Tristram Sandy: A Cock and Bull Story”. L’adaptació al cinema va generar un spin-of en la BBC de sis episodis i després s’han convertit en llargmetratge que arriba ara als cinemes, “The Trip”Steve Coogan i Rob Brydon, els dos actors que rodaven la versió del llibre de Sterne en la pel•lícula de ficció que estava dintre de la pel·lícula de Winterbottom, se’n van de viatge gastronòmic pel nord d’Anglaterra –que no sabia jo que tingués tanta nouvelle cuisine. Una excursió culinària. Un viatge de dos amics que no se suporten. Una road movie amb molta parada i fonda.

The Observer contracta a Steve Coogan perquè valori i tasti uns quants restaurants del Nord del país. L’actor decideix que és el viatge ideal per fer amb la seva parella i convertir-lo en una escapada romàntica. Però la seva parella, nordamericana torna al seu país. Per no fer el viatge sol i després d’esgotar totes les opcions possibles, Coogan li diu a Brydon si el vol acompanyar. Durant els sis àpats en sis restaurants diferents al voltant del Lake District, Lancashire i els Barris Yorkshire, aquesta difícil parella no només dóna compte d’aquest, sinó que també s’endinsa en qüestions com la fama, les relacions, els fills i les vides.

The trip Michael Winterbottom

Els respectius egos, la manera contraposada de viure la vida privada, els diàlegs improvisats, les imitacions d’actors de renom com Michael Caine són l’eix central d’aquesta buddy movie, pel•lícula de companys amb tocs de road movie.

Potser “The trip” no és un treball tan reeixit de Michael Winterbottom com un podria desitjar però ningú no pot negar el talent Steve Coogan i Rob Brydon per improvitzar i omplir pantalla. “The trip” es comença a veure amb un somriure però mentre avança el metratge acaba resultant repetitiu i reiteratiu encara que espurnejat per moments atraients com veure’ls cantar al cotxe o analitzar les lletres d’ABBA com la cosa més existencial del món.

Una resposta

  1. Mar

    Jo no la vaig poder acabar. Repetitiva és poc. Una imitació més i m’hagués tallat les venes, així que la vaig deixar a temps…

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies