Quan al 1998 l’actor Jared Leto va fer el salt al món de la música acompanyat del seu germà Shannon a la bateria i del guitarra Tomo Milicevic, iniciava quelcom més que un simple grup. Els seus primers discs, “30 Seconds to Mars” (2002) i “A beautiful life” (2005), contenien alguns temes interessants que defensats de manera bastant crua, amb lletres tirant a poesia new age i l’atractiu carisma de Leto van començar a sumar adeptes als 30STM. Però paral.lelament el grup es va anar guarnint amb tota una filosofia paral·lela, símbols, lemes i missatges subliminals que han fet de la seva proposta quasi més un culte que una banda de música.
Després de publicar “This is war” al 2009 i d’embarcar-se en una llarga gira per tot el món, tornen aquest 2013 amb nou àlbum: “Love Lust Faith + Dream”. I si bé en l’anterior encara convivia part de la cruesa dels inicis amb temes que volien ser més grans, ara la grandiloqüència s’ha menjat del tot la proposta inicial. La voluntat quasi messiànica de Leto i companyia impregna cada tema d’una exagerada proclama de lemes que volen resultar tant profunds fins al punt de canviar el món i remoure ànimes, que costa que no sonin artificials per qui no estigui ficat ja en la doctrina. I el pitjor és que la fórmula es repeteix una i altra vegada en les cançons que conformen l’àlbum, on tot sona massa igual i costa que res destaqui i perduri a la memòria.
En aquest “Love Lust Faith + Dream” les guitarres acaben de cedir el pas als sintetitzadors i en pràcticament tots els talls la veu de Leto es va elevant fins a voler assolir el cel, acompanyat de cors entonant ‘uo oo ohhhs’ que fan del resultat un conjunt de bandes sonores ostentoses. Així són ‘Conquistador’, ‘City of Angels’, ‘The Race’, ‘Bright Lights’, ‘Do or die’. En la mateixa línia, poder resulten una mica més destacables ‘Up in the air’ (tema que, literalment, van llençar a l’espai) i ‘Northern Lights’. Les més ètniques ‘Pyres of Varanasi’ i ‘Depuis Le Début’ cobreixen la quota de raresa del disc.
Al final un acaba amb la sensació de que tan voler ser profunds s’han acabat perdent en un embolcall sense veritable autenticitat, sobrearranjant un missatge que hauria de ser més fàcil de comunicar. A no ser per qui realment vegi en Leto un profeta i comulgui amb les seves proclames més enllà de la qualitat o varietat de la música que les acompanya.
Envía una resposta