No hi ha dubte de que Alexander Payne és un dels valors segurs del cinema dels últims anys. Un director que ha aconseguit no ser devorat per l’aparell de les majors, ni caure en els tics indies i sempre amb el recolzament de major part de la crítica i resultats satisfactoris a la taquilla.

Nebraska’, la pel.lícula que ha presentat a Cannes, ens explica la historia de Woody, un home que ja senil s’entesta a fer un viatge de centenars de quilòmetres per cobrar el premi d’un milió de dòlars que en la seva opinió ha guanyat en un concurs. Davant de la obstinació d’en Woody per realitzar aquest viatge, el seu fill David decideix ajudar-lo.

Rodada en blanc i negre a carreteres i pobles perduts de l’Amèrica més profunda i decaient, aquesta road-movie interessa primer i després emociona, gràcies a la dinàmica que s’estableix entre pare i fill, a la química entre els seus dos intèrprets, Bruce Dern i Will Forte, magnífics tots dos, i ala sensibilitat del guió de Bob Nelson.

Alexander Payne i els actors de "Nebraska" a Cannes. (C) FDC

Als dos personatges protagonistes, els acompanya la galeria de personatges secundaris i les seves petites anècdotes habituals del cinema d’Alexander Payne, que en moltes ocasions posen el contrapunt còmic a una historia de per si melancòlica i amarga.

I encara que la pel.lícula porti per títol ‘Nebraska’, també podria ser ‘Hawthorne’ (efectivament, aquest sona a verí per la taquilla), perquè gran part de l’acció del film es desenvolupa en un poble amb aquest nom, del que és originari el personatge protagonista. Un d’aquests pobles on tothom es coneix, en el que tots saben la vida i miracles dels seus veïns i en els que ningú oblida els temes pendents del passat. I també d’això va ‘Nebraska’. A falta de dos dies per finalitzar la competició, fa olor de premi.

La segona pel.lícula del dia a competició, ha estat la francesa ‘Michael Kohlhaas’ d’Arnaud des Pallières, protagonitzada per un magnífic Madds Mikelsen, guanyador del premi a la Millor Interpretació Masculina en l’edició de l’any passat d’aquest festival per ‘La caza’. Ambientada a la França del segle XVI,  narra la lluita d’un proper marxant de cavalls que exigeix justícia al sentir-se discriminat per un baró de la seva comarca.  Una lluita per la justícia i en contra dels poderosos que s’aprofiten universal i atemporal.

Madds Mikelsen, espera repetir premi amb ‘Michael Kohlhaas’, de Arnaud des Pallières

Arnaud des Pallières es centra en el personatge que dóna títol a la pel·lícula i deixa fora de camp les batalles a espasa tant de moda últimament (coses de ‘Juego de Tronos’) i els dos judicis, primant els aspectes més íntims del drama, els efectes en els personatges dels esdeveniments que sabem que ocorren però que no veiem.

Crida l’atenció la intervenció en una escena de Sergi López (una de les poques en les que no apareix Mads Mikelsen) i en una altra la de Denis Lavant. Rigurosa i sòlida, la pel.lícula es desdibuixa a la part final.

Redford en la seva barca, fora de concurs

Fora de concurs s’ha presentat ‘All is lost’ de J.C. Chandor, que en el seu film anterior ens havia donat una explicació bastant clara de la crisi financera amb ‘Margin Call’. I si aquell ja va ser un repte considerable, ara intenta el més difícil encara. Deixa a Robert Redford solet en un veler a la deriva durant 105 minuts. Ni més, ni menys. I gràcies al seu talent narratiu, a la seva capacitat d’explicar les coses de forma clara, i a un guió que sap repartir al llarg del metratge tot el que li pot passar al personatge en aquest temps, aconsegueix enganxar l’espectador sense necessitat de tigres, zebres o balenes fluorescents a l’estil ‘La vida de Pi’.

Robert Redford i l'equip de "All is lost" a Cannes. (C) AFP/FDC

Pitjor li han anat les coses a Guillaume Canet amb ‘Blood Ties’ i el seu viatge a Brooklyn. A pesar de comptar amb un repartiment de campanetes (Clive Owen, Marion Cotillard, Billy Crudup, Mila Kunis, Zoe Saldana, Matthias Schoenaerts i James Caan) i un guió escrit a quatre mans juntament amb James Gray, aquesta pel.lícula sobre dos germans, cadascun a un costat de la llei (un tema molt de Gray), sembla un artefacte massa gran perquè el pugui manegar el director Guillaume Canet que no aconsegueix estar a l’alçada.

Zoë Saldaña i Marion Cotillard, dues de les protagonistes de "Blood Ties". (C) FDC

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies