"Random Access Memories"- Daft Punk
7Valoració

El retorn dels Daft Punk ha estat un dels més esperats darrerament. Les ganes d’escoltar Random Access Memories eren molt grans, sobretot desprès d’escoltar que el seu senzill “Get Lucky”, amb la col·laboració de Pharrell Williams, tot un pilotàs que ja és número 1 a mig món. L’esperança de veure uns Daft Punk recuperats del seu fallit treball per la banda sonora de Tron Legacy posava encara més altes les expectatives. Els més devots esperàvem fins i tot tornar a tenir una experiència similar a la que el seu dia vam viure amb Homework, pensant que el “random access memories” del títol passaria per recuperar sons del seu passat.

Però, com passa sovint, les expectatives grans són seguides de grans decepcions, i la primera escolta de Random Access Memories deprimeix. On són els Daft Punk? L’allau de crítiques negatives que ha rebut el disc gairebé el mateix dia de la seva publicació no són més que demostracions de frustració. I és que el duo francès ha passat olímpicament del que nosaltres esperàvem per fer el que a ells els hi ha vingut en gana. En aquest àlbum no remouen entre les seves pròpies memòries sinó que van més enrere, als orígens de la música disco, oferint un homenatge sincer als seus Déus personals. I una vegada passada la frustració, i lliurant-nos de prejudicis, de sobte el missatge arriba, s’entén el concepte i és gaudeix de l’experiència.

"Random access memories" - Daft Punk

De sobte entres en la música, en el gran treball instrumental, amb aquestes bateries que sonen tan netes, aquests riffs de guitarra de Nile Rodgers, amb aquests ritmes que tan bon punt ens recorden a Kraftwerk com als Kool & The Gang… De sobte descobreixes als Daft Punk darrere de tot plegat, en les contruccions del temes, en les atmosfères, en l’essència.

Els temes creixen ha cada escolta. Alguns ho fan ràpid, com “Giorgio by Moroder” (una autèntica carta d’amor musical), “Instant Crush” (la seva col·laboració amb Julian Casablancas) o “Lose Yourself to Dance” (que segueix les passes de “Get Lucky”). D’altres es prenen el seu temp, com la tremenda i complexa “Touch”, o la instrumental i retro-futurista “Motherboard”. Això sí, l’abús del vocoder passa factura en temes com “The Game of Love” o “Beyond”, que guanyarien molt com a temes instrumentals, i d’altres a dia d’avui no acaben de crèixer. Continuarem escoltant.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada