Dan Brown és un escriptor, com molts altres, de fórmules. La seva està, a aquestes alçades, tan perfeccionada que en llegir “Inferno” un s’adona que està davant d’un llibre molt treballat, especialment en la seva estructura. Temàticament segueix l’estela de novel·les anteriors: art, història, misteri, thriller i afegim una part de ciència. El resultat és un llibre de Dan Brown, que encantarà als fans i horroritzarà als detractors però que és sobretot una lectura addictiva.
Robert Langdon, el professor de simbologia protagonista d’anteriors obres de Brown, es desperta en un hospital en plena nit, desorientat i adolorit per una ferida al cap. No recorda el que ha passat durant les últimes trenta-sis hores. Tampoc tindrà massa temps per pensar-ho perquè es veurà ficat en una gran persecució pels carrers de Florència durant la que haurà de confiar en Sienna Brooks, una noia plena de recursos que li salvarà la vida en aquests primers moments de desorientació. A partir d’aquí s’obre una gran aventura, possiblement una de les més perilloses que Langdon ha viscut, per ell i per tota la humanitat.
Sense desvetllar massa de la trama, perquè estaria espatllant el principal punt d’interès de la novel·la, “Inferno” ens porta per un viatge pel càntic de l’Infern del poema “La Divina Comèdia”. És un viatge ple de paral·lelismes entre el que va escriure Dante i els moviments dels nostres protagonistes i que amaga de fons una trama amb referències científiques, amb un punt de versemblança però també molta ficció. De nou Langdon viatjarà per diferents localitzacions, encara que gran part de la novel·la transcorre per la ciutat de Florència. I també de nou, Langdon conduirà al lector en l’anàlisi progressiva de les pistes, que uneixen literatura, art, missatges xifrats i moltes de les tècniques que ja hem vist amb anterioritat.
Dan Brown construeix un joc de miralls on les coses no són el que semblen. Però en aquest llibre, l’autor dona un pas més enllà i enganya al lector massa explícitament en algunes de les facetes de la història. Si l’engany és satisfactori és una qüestió de gustos però és un fet que tot està una mica forçat, el que juga en contra de la coherència de la història. Tot i així, “Inferno” no és una novel·la per pensar. La seva estructura convida a llegir sense parar; tots els capítols acaben amb un ‘cliffhanger’ que et deixa amb les expectatives altes, ganes de començar el següent i sense temps per plantejar-te el fons de tot el que portes llegit fins aquell moment. Com he dit al principi, Brown té perfeccionada la seva fórmula, ja marca de la casa, i la fa servir amb gran habilitat per enganxar al lector.
No espereu un gran desenvolupament de personatges ni que tot us sembli completament coherent. En una novel·la de Dan Brown hi haurà emoció, persecucions, lliçons d’història, arquitectura i art i molts enganys. No és el lloc per trobar personatges tridimensionals i relacions plenes de matisos.
“Inferno” és Dan Brown en estat pur. Amb això tots aquells que el coneixeu ja sabeu el que podreu trobar i podreu fer una tria conscient. És una novel·la trepidant, que es llegeix en un sospir sense cansar i molt recomanable per aquests mesos d’estiu durant els que busquem lectures lleugeres que portar-nos de vacances amb nosaltres.
Editorial: Empúries
ISBN: 978-84-9787-862-3
Pàgines: 640 pàgines
Preu: 22,50 € / 12,99 € (e-book)
Dan Brown és un dels novel·listes de més èxit dels Estats Units. És autor de Fortalesa Digital, El gran engany, Àngels i dimonis i El codi Da Vinci, un autèntic fenomen literari que ha escalat de manera meteòrica a les llistes de vendes de tot el món i que s’ha convertit en un llibre de gran èxit. Dan Brown viu a Nova Anglaterra amb la seva dona.
Envía una resposta