Després de l’èxit de ‘Drive’, que va guanyar el premi al Millor Director a l’edició de 2011 del festival, és indubtable que ‘Only God Forgives’, la nova col.laboració del tàndem Nicolas Winding Refn – Ryan Gosling, era una de les pel.lícules més esperades de la competició de Cannes.

En aquesta ocasió, Gosling interpreta a un nordamericà, fugitiu de la justícia del seu país i propietari d’un club de boxa a Bangkok que no és més que la tapadora del seu negoci de tràfic de drogues. Quan assassinen al seu germà gran, la seva mare i cap de la banda, interpretada por Kristin Scott Thomas, anirà a Bangkok en busca de venjança.

El director Nicolas Winding Refn presenta 'Only God Forgives'. (C) FDC

El director danès porta encara més enllà la proposta de ‘Drive’ i converteix la seva nova pel.lícula en un desplegament esteticista de to entre místic i transcendental, amb una fotografia molt lúcida marca de la casa, una repetitiva banda sonora de Cliff Martinez i un fil argumental que es queda en ben poc. Un vistós embolcall de quasi res.

Ryan Gosling, guapo oficial de Hollywood amb totes les de la llei, exerceix de tal amb un conjunt de poses i posturetes (la mirada es quasi sempre la mateixa) que donen per un parell de calendaris, mitja dotzena de catàlegs de roba i milers de carpetes d’adolescents. A falta de personatge, hi posa la cara.

Just tot el contrari passa a ‘Grigris’ de Mahamat-Saleh Haroun que va guanyar el premi del jurat amb la seva anterior pel.lícula ‘El hombre que grita’. Aquí explica de forma senzilla i directa les peripècies d’un aspirant a fotògraf d’una ciutat del Txad amb una cama paralitzada que es guanya uns quartos més ballant en una discoteca aprofitant que la seva malaltia li permet fer uns passos quasi impossibles. No obstant, quan el seu pare es posa malalt, ni tant sols aquests ingressos addicionals seran suficients i haurà de buscar-se la vida amb un altre tipus d’activitats.

L'equip de "Grigris" a la catifa vermella. (C) FDC

Amb uns personatges molt arquetípics i un estil molt proper al neorrealisme, el principal interès de la pel.lícula està en l’exotisme de l’entorn en el que està rodada. A priori era una de las favorites per la Palma d’Or segons les cases d’apostes, però vista la reacció després de la seva projecció, segurament haurà deixat de ser-ho.

I davant la decepció per ‘Only God Forgives’, la sorpresa a Un Certain Regard de la mexicana ‘La Jaula de Oro’ del director nascut a Burgos. Una pel.lícula sobre el viatge cap a Estats Units de tres nois de Guatemala de 15 anys, als qui s’uneix Chauk, un indi que ni tant sols parla espanyol.

 El director Diego Quemada-Díez. (C) FDC

Un té la impressió de que ja li han explicat quasi tot sobre la immigració il·legal de Centreamèrica cap al nord, però aquesta historia d’amistat, companyerisme, somnis i supervivència demostra que encara és possible emocionar l’espectador amb el que passa en aquella part del món. És ja una de les favorites pels premis de la seva secció.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies