És sense cap mena de dubte la pel.lícula que ha generat més divisió d’opinions. ‘La Grande Bellezza’ o s’odia, o s’adora. Alguns la troben buida i pretensiosa, i altres opinen que és una obra mestra. Jo estic entre aquests últims.

Paolo Sorrentino realitza una actualització de ‘La Dolce Vita’ per fer una dura crítica  de l’elit política, econòmica i cultural, la gent guapa, i l’església a la Itàlia actual. A base d’un conjunt a priori inconnex de festes, fets, ocurrències, anècdotes i passejos per una bellíssima Roma sense turistes i quasi sempre nocturna. Una ciutat i una atmosfera de somni.

Paolo Sorrentino i Toni Servillo. (C) AFP

El nexe d’unió de tots aquests elements es Jep Gambardella, un cínic escriptor de 60 i tants amb una única novel.la que és incapaç d’escriure una segona, interpretat per un superb Toni Servillo, una figura de referència d’aquesta casta de privilegiats en plena decadència.

I per això Sorrentino es recolza en una aclaparadora posada en escena, en un prodigiós treball de càmera i una excel.lent utilització de la banda sonora. Pel.lícula arriscada, sorprenent i tremendament ambiciosa, barroca i excessiva en la seva forma, però també lúcida i suggerent en el fons.

Behind the Candelabra’ és la suposada última pel.lícula de Steven Soderbergh, director que es va donar a conèixer a l’edició del 1989 del Festival de Cannes amb ‘Sex, Lis and Videotape’, la seva opera prima, amb la que es va endur la Palma de Oro. No sembla que en aquesta ocasió hagi de ser així. La seva recreació de la relació entre el pianista Liberace i Scott Thorson, un dels amants, companys, secretaris o nois per a tot amb els que va conviure, es queda en correcta i convencional.

Michael Douglas i Matt Damon, protagonistes de l'últim film de Steven Soderbergh. (C) FDC

Sens dubte, el millor del film són les interpretacions de Michael Douglas i Matt Damon. També crida l’atenció el disseny de vestuari i la direcció artística de la pel.lícula, ja que el gust per l’excés i el kitsch més alliberat de prejudicis de Liberace, són l’excusa ideal per que els seus responsables deixin volar tota la seva imaginació.

Als Estats Units, la pel.lícula s’estrenarà directament a la televisió ja que, pel que sembla, opinen que és massa gay per les sales cinematogràfiques. Vist des de Cannes, tot sembla una campanya de promoció de la HBO.

Como a ‘Es más fácil para un camello…’ dóna la impressió de que Valeria Bruni-Tedeschi es segueix mirant el melic per trobar la inspiració per les seves pel.lícules. Aquesta vegada dirigeix, escriu i protagonitza ‘Un château en Italie’.

Valeria Bruni-Tedeschi i el seu equip a la presentació de ‘Un château en Italie’. (C) AFP

Louise, una dona de més de quaranta molt rica, perduda, desorientada i plenament conscient de ser-ho, intenta trobar-se a sí mateixa i treure’s de sobre el neguit que li provoca la seva vida. Quan els espectadors veiem que la solució està en un personatge interpretat per Louis Garrel, ens temem que per allí no va la solució.

Si, a més, el seu germà gran està malalt i la família s’ha d’anar desprenent del seu patrimoni per poder sobreviure, la crisi d’aquesta nena rica de 40 i tants i la seva família està servida.

Una comèdia escrita, dirigida i interpretada (on és la direcció d’actors?) de forma molt lliure que no aconsegueix que tots aquests elements casin en una pel.lícula sòlida.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies