L’esperadíssima ‘The Bling Ring’ de Sofia Coppola és la pel.lícula que ha inaugurat la secció Un certain regard. Explica la historia d’una banda d’adolescents de classe acomodada que durant uns mesos entre els anys 2008 i 2009 es va dedicar a entrar a les cases dels famosos que sabien que estaven fora per la informació recollida als mitjans de comunicació, i que van arribar a robar béns per valor de més de 3 milions de dòlars. Uns Bonnie & Clyde pijos i moderns.
Els no fans de Sofia Coppola sempre li retreuen que els seus personatges són superficials. I els de ‘The Bling Ring’ ho segueixen essent. Són nenes pijas jugant a ser famoses. Adolescents l’objectiu a la vida de les quals és ser famoses i poder viure com ells. Que s’eduquen veient programes de xafarderies i reality shows i es passen el dia a les xarxes socials.
Coppola opta aquesta vegada per un estil molt més directe i dinàmic que a ‘Somewhere’, el que no evita que la pel.lícula, sobre tot a la part inicial, resulti massa reiterativa.
I també hi ha una noia de 17 anys a ‘Jeune & Jolie’, la nova pel.lícula de François Ozon, guanyador de la Conxa d’Or al Festival de San Sebastián pel seu anterior film, ‘En la casa’. Aquí segueix la Isabelle, una jove de classe acomodada, interpretada per Marine Vacth, que és el gran descobriment de la pel.lícula, al llarg de les quatre estacions de l’any. Durant aquest període, la Isabelle descobrirà el sexe i canalitzarà a través d’ell la seva rebel·lia, la necessitat juvenil d’experimentar amb quelcom prohibit i secret i es convertirà en una espècie de belle de jour adolescent del segle XXI. Però a la vegada viurà el seu primer amor, tendre i naïf, com de cançó de Françoise Hardy (sonen fins a quatre cançons seves, una per cada estació).
I és en el contrast entre aquests dos fets on la pel.lícula grinyola per moments. Un contrast radical i extrem presentat de forma massa obvia i lamentablement més desconcertant que pertorbador.
També s’ha presentat avui a concurs, la xinesa ‘A Touch of Sin’, el retorn a la ficció de Jia Zhang-Ke, una mirada ambiciosa, demolidora i un pèl irregular als canvis de la Xina actual i les víctimes no tant evidents que van deixant pel camí. El film s’estructura en 4 episodis autònoms basats en noticies reals ocorregudes a la Xina, en què diferents personatges, incapaços d’adaptar-se a la seva nova situació, acaben cometent actes violents, el que dóna lloc a que en alguns moments, ‘A Touch of Sin’ es converteixi en un Wu Xia versió segle XXI.
Jia Zhang-Ke segueix demostrant aquest ull especial que té per reflectir els canvis del seu país, però en aquesta ocasió, alguna de les trames no acaben de funcionar del tot.
I la tercera pel.lícula a concurs del dia, és la mexicana ‘Heli’, amb la que Amat Escalante debuta en el concurs gran de Cannes, després d’haver-se emportat el Fipresci de Un Certain Regard amb ‘Sangre’, la seva òpera prima, i haver participat també en aquesta secció amb ‘Los bastardos’.
‘Heli’ narra la vida d’una família enfrontada a la droga, la corrupció, la violència, el terror i la burocràcia al Mèxic actual amb un to quasi documental, distant, que evita el subratllat dramàtic i busca posar l’èmfasi en el relat despullat dels propis fets en sí.
La pel.lícula arrenca amb un potent pròleg i en la primera hora relata de forma brillant els fets que l’han provocat. De forma directa i sense concessions i amb algunes imatges inoblidables. Lamentablement en la mitja hora final, si bé manté el seu estil, la narració es descentra, perd consistència i força un final massa faciló.
I per acabar aquesta potent jornada de Cannes, la nord-americana ‘Fruitvale Station’ del debutant Ryan Coogler, la gran guanyadora de la última edició del festival de Sundance i que ha obert el concurs de la secció Un certain regard.
La pel.lícula, basada en fets reals, narra les trobades mb família i amics de l’Oscar, un jove de color de 22 anys, el dia de la revetlla de Nadal de 2008. Si bé arrenca de forma bastant convencional i el retrat que realitza del seu protagonista peca d’un trampós excés de bonisme, el seu tram final sí que aconsegueix transmetre el drama de forma sincera i intensa.
El film compta amb el recolzament dels Weinstein i de Oprah Winfrey pel que no seria d’estranyar que fos una de les aspirants a la propera edició dels Oscar.
Envía una resposta