El gran Gatsby
6Valoració

Baz Luhrmann és un director d’excesos, de càmera inquieta i de música ensordidora. El seu currículum ens ha deixat obres com“Australia”, el musical “Moulin Rouge!” i la romàntica “Romeo y Julieta de William Shakespeare”. Ara s’atreveix amb un clàssic de la literatura nord-americana i ens ofereix la seva versió dels feliços anys 20 i de Jay Gatsby, un home capaç de tot per recuperar el seu somni de vida perfecta.

A “El gran Gatsby”, Nick Carraway, un aspirant a escriptor del mig oest dels Estats Units ens explica com va arribar a la ciutat de Nova York a la primavera de 1922, una època de relaxament moral, jazz enlluernador, reis del contraban i de bonança borsària. Nick busca la seva pròpia versió del somni americà i es troba que té com a veí un misteriós milionari famós per les seves festes, Jay Gatsby. Ben aviat es veurà immers en el món captivador dels súper milionaris, les seves il·lusions, amors i enganys. Nick, assisteix a les seves vides com a testimoni, dins i fora del món on habita, el que el portarà després a escriure una història sobre un amor impossible i sobre somnis pels que lluitar

La pel·lícula, que també s’estrena en 3D, mira de traslladar a la pantalla l’essència de la novel·la de Francis Scott Fitzgerald, una obra que va saber retratar perfectament l’ambient dels feliços anys vint als Estats Units, en una època de disbauxa i especulació financera que va acabar desembocant en la Gran Depressió. Amb tot el film ofereix una peculiar versió del clàssic amb música de rap i rock -compta amb una banda sonora de luxe, amb noms com els de Jack White, Lana del Rey, Beyoncé, Jay-Z o The XX.-, i tones d’excessos made in Luhrmann per parlar de temes tan universals com l’amor, la passió, l’extravagància i l’ambició.

El gran Gatsby  Baz Luhrmann Leonardo DiCaprio Carey Mulligan

Si a la versió del 1974, dirigida per Jack Clayton, era Robert Redford qui encarnava Jay Gatsby el multimilionari capaç de tot per recuperar un amor de joventut, ara és Leonardo DiCaprio l’encarregat d’interpretar-lo acompanyat de Carey Mulligan i Tobey Maguire.

Confesso que, així entre nosaltres, que m’ha costat molt decidir que m’ha semblat la pel·lícula. No tinc res en compte de Baz Luhrmann. Sóc una enamorada de “Moulin Rouge!” i li trobo el seu punt a “Romeo y Julieta”, però reconec que és un director excessiu que pot saturar.

El primer que he pensat en els minuts inicials d’”El gran Gatsby” és que m’havia equivocat de sala i estava veient una reposició de “Moulin Rouge!”, fins que m’he dit: “calla que no és Paris, sinó NY”. Baz Luhrmann s’autoplagia de manera excessiva en el metratge inicial amb plans, personatges i moments que podrien ser una calcomania d’un film a l’altre. L’exuberància visual però funciona en les escenes de les festes que organitza Gatsby ja que és un bon reflex de la buidor, l’artifici i la superficialitat de l’època.

El gran Gatsby  Baz Luhrmann Leonardo DiCaprio Carey Mulligan

Però els veritables problemes de Baz Luhrmann apareixen quan ha d’explicar personatges, quan ha de justificar les seves accions i mostrar els seus sentiments i ambicions. En aquest punt el film és fred, amb buits argumentals, no sap mostrar el que passa, ha de fer que el narrador Nick Carraway (no havia ningú millor que Tobey Maguire i el seu somriure beneït?) ens ho expliqui amb pèls i senyals.  El ball i la música li prenen massa temps a tot el que havia de conduir-nos cap a un desenllaç ben tramat de Jay Gatsby. Un final que recorda molt i molt un altre moment de la filmografia de DiCaprio en la seva última imatge a la piscina.

També he llegit moltes crítiques lloant la feina sobretot de Carey Mulligan i de Leonardo DiCaprio. Puc estar d’acord que Carey Mulligan, construeix a Daisy superficial, materialista i nena mimada tal i com ha de ser. Però DiCaprio l’he trobat incòmode i forçat dins les jaquetes de Jay Gatsby. M’ha donat la sensació que no es creia el personatge, que el trobava un punt ridícul i en conseqüència, jo he acabat pensant el mateix.

En resum, he estat molta estona decidint si m’havia agradat o no i, ara, ja ho tinc clar. No massa. Poc de fet. M’ha deixat freda i m’he quedat a distància d’una història que no m’ha atrapat i això que li tenia ganes.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies