Humilment reconec que només coneixia l’art de Richard Corben per articles que el reverenciaven en revistes especialitzades, alguns blocs i per una novel·la gràfica que em va marcar pel seu dibuix. “Hellblazer: tiempos difíciles” (amb guió del grandíssim Brian Azzarello). Així que, quan vaig tenir l’oportunitat d’apropar-me als inicis comercials d’aquest mestre, no m’ho vaig pensar dues vegades.
I quina oportunitat, Planeta DeAgostini ens ha brindat un llibre de tapa dura amb un gran recull del seu treball per a les mítiques revistes de terror i fantasia Creepy i Eerie. Moltes d’elles tenen guió del mateix Corben, altres estan escrites per gent com Bruce Jones, Doug Moench, Rich Margopoulos …
Quan vaig començar a llegir aquesta preciosa edició, imaginava que llegiria relats curts de terror en blanc i negre. Però la meva primera gran sorpresa (fruit del meu desconeixement de les revistes abans esmentades) és l’evolució cap al color que va fer Corben. Com treballa els tons des del contrastat blanc i negre, a tons més realistes i acaba utilitzant el color d’una manera molt expressionista a la qual al principi costa acostumar-se però un cop rellegit, sorprèn com afecta la psicologia de les narracions i els seus protagonistes.
Tenim relats de terror de tint clàssic, amb bruixots que són capaços de fer bella i eterna a una adinerada i horrible princesa, tenim homes llop, de fantasmes en les seves moltes versions o relats de circ. Assassins en sèrie, contes de Nadal, el clàssic monstre que trenca la quarta paret i es burla de nosaltres … n’hi ha per a tots els gustos i colors. Això últim és important perquè no cal oblidar que són històries que tenen trenta o quaranta anys i hi haurà relats de tall clàssic que seran de fàcil digestió, però hi ha altres que són fills de l’època en què es vivia i que costen més. Hi ha algunes històries massa properes als efectes del LSD que la seva lectura és confusa i dispersa. Però aquí l’important també és veure l’evolució del grafisme de Corben. Comprovar com va evolucionant el seu art al cap dels anys. Com treballa i seqüència les pàgines, com destaca els efectes de llum o crea aquests cels de color verd o vermells que ningú s’esperava.
Ja que seria una tasca homèrica desgranar totes els relats en aquest breu espai, voldria fer especial èmfasi en les adaptacions d’un dels meus escriptors favorits de tots els temps: Edgar Allan Poe. Podem trobar “El retrat ovalat” o “Ombra” però especialment l’adaptació del Cuervo és impressionant. Cada vinyeta parla per si sola, la utilització del color és perfecta. Llegir aquesta adaptació em va proporcionar en imatges cadascuna de les paraules que vaig tenir el plaer de gaudir la primera vegada que vaig descobrir en Poe.
Finalment no deixin de llegir la lliçó de novè art que ens ofereix José Villarubia a l’inici del llibre. Tot un desplegament de coneixement del medi que mereix ser llegit amb atenció i un bloc de notes.
Editorial: Planeta DeAgostini Comics
Pàgines: 352
Preu: 40 €
Guió: Richard Corben, Bruce Jones, Bill DuBay, Doug Moench, Gerald Conway
Dibuix: Richard Corben
Envía una resposta