Fa ben bé quatre anys que Diplo i Switch van començar la seva aventura musical sota el nom de Major Lazer. Des de llavors el seu so s’ha expandit com teranyines en el panorama de l’EDM (Electronic Dance Music), aportant aquesta sonoritat d’aires jamaicans que ha revitalitzat el Dancehall, fotent-li canya dubstep i donant al món l’oportunitat de moure el cul amb ziga-zagues caribenys sense haver-lo de sotmetre al seu germà bastard, el reggaeton.
M.I.A i Santogold van ser de les primeres en recórrer a les seves arts de producció, però aviat Major Lazer va començar a abraçar terrenys més pop (a.k.a. més comercials) i compartint plats amb els dj’s de moda, ajuntant-se amb No Doubt, LMFAO o Afrojack. En aquesta direcció la parella (que ja ha anunciat que a partir d’ara treballarà per separat) presenta “Free The Universe”, el seu segon i esperat LP. I esperat sobretot perquè el primer senzill va ser aquest “Get Free” que es va convertir en la banda sonora de molts l’estiu passat.
Així, a la recerca del reconeixement (a.k.a, de nou, la comercialitat) “Free The Universe” està replet de col·laboracions, tot i que s’ha de dir que no totes igual de fructíferes, com les insípides “Reach for the Stars” amb Wyclef Jean, “Keep Cool” amb Shaggy, o “Sweet” amb una mal recuperada Ms. Dynamite, totes tres posades en paquet en la segona meitat del disc.
Més suc s’extreu de talls com “Bubble Butt”, amb l’anecdòtica col·laboració de Bruno Mars i la substancia de Tyga impregnant la mescla. O la tremenda, encara que s’allunyi del so general del disc, “Scare Me”, amb Peaches donant-li a l’electropop. I el tema que obre el disc, “You’re No Good”, amb Santigold posant-hi tota la seva essència, un dels millors del disc, juntament amb “Get Free”, una altra joieta amb nom femení, “Jessica”, i “Watch Out For This [Buyame]” destinada a convertir-se en la reina de les festes d’aquest estiu.
La resta de temes no fan més (i fan prou) que despertar el moviment del cos, amb dosis d’adrenalina dub potser no aptes per a tots els públics, com la traca ben fotuda per Flux Pavilion a “Jah No Patrial”. Ritmes que d’altra banda els han fet valedors de convertir-se en un dels noms principals del cartell del Sónar d’enguany.
Envía una resposta